Cal Temerari, un espai aglutinant de la cultura popular i cooperativa

Cal Temerari, un espai aglutinant de la cultura popular i cooperativa

Per Xavi López

 

Al setembre de 2015, la casa de pagès de Cal Temerari, edificada al centre de Sant Cugat i un dels últims exponents de l’antiga cultura vinícola de la ciutat, va passar, literalment, a millor vida. Va caldre tot un any de feines i inversions (no només monetàries), i molta il·lusió. També un projecte comú, l’impuls del qual es nodria de la voluntat d’aglutinar diversos col·lectius de la ciutat vallesana que, fins aleshores, havien portat a terme lluites més o menys disgregades. Aquesta condició fonamental, aquest fet objectiu, està en l’orígen de la realitat actual: una entitat que agrupa col·lectius, cooperatives en funcionament i en estat de naixement, i una part molt important de la cultura popular de la ciutat. Una agrupació que no depèn del favor de l’administració, ni de préstecs hipotecaris d’entitats lucratives. I que aposta per la difusió, en la teoria i en la pràctica, de l’economia social i solidària.

Conversem amb Pau Martínez i Julià Mestieri, integrants del grup impulsor de Cal Temerari i membres de les diferents comissions que hi treballen.

Lo Comunal (LC). Ens agradaria començar per les motivacions, la idea fonamental del projecte, en el seu context de formació, als anys 2014-2015.

Julià Mestieri (J). La idea fonamental va ser construir un espai de poder popular. En aquells anys, la feina que es fa des de l’altermundisme (polític i cooperatiu) a Sant Cugat està desagrupada. L’olla bullint; i sense un èmbol, el vapor es perd. La idea és, doncs, poder concentrar tot això, intentar que mogui alguna cosa que vagi més enllà de cada projecte individual.

Pau Martínez (P). No afegiré res (riures). A Sant Cugat es trobaven a faltar d’una manera molt clara espais com aquest. A d’altres poblacions, sí, que n’hi havia, però a Sant Cugat ho vèiem molt necessari. Existia La Guitza (que era un casal independentista), que no havia acabat d’arrencar amb força, i el Temerari, que és una cosa més transversal, sí ha funcionat.

El Temerari no vol ser un viver on “totes les cooperatives hi treballin”, sinó un motor que engegui, i que llenci.

(J) La Guitza era un espai de l’esquerra indepe per a l’esquerra indepe; la idea del Temerari va ser trascendir. O és el que ens agrada pensar.

(LC) Feu-me una relació dels projectes que formen Cal Temerari.

(J) El Temerari s’articula en projectes. Els projectes són: La Teulada, que és el projecte que dota de recursos a les entitats; el Sincrocoop, que és el motor-impulsor-incubadora de l’economia social; El Carro, que és tot el relacionat amb el consum ecològic; La Taberna, i La Cassola, que és també una mica La Teulada… Per exemple, dins del Carro, tenim la cooperativa de consum ecològic autogestionada de Sant Cugat, i també hi ha un projecte de consum ecològic, per la gent que vol consumir ecològic però que no es pot implicar tant com en una cooperativa. Hi ha un fotimé d’entitats que es reuneixen aquí o fan aquí els seus actes; i, entre totes aquestes hi ha un grup que té un conveni, que té lliure accés al banc de recursos, on hi ha tot el que una entitat necessita pel seu dia a dia: barres i tiradors, bancs, gots, taules, cadires, equip de so, focus, eines, guants, tot… Al Sincrocoop tenim, bàsicament, taules de coopworking, despatxos, sales de reunions, i un servei d’assessorament, una persona que és experta en economia social, que recorre tota la fase, des de la idea fins la cooperativa funcionant, fins la constitució… És una idea d’incubador-viver, però en la fase de pre-emprenedoria. Quan l’empresa es consolida, el nostre objectiu és, bé, si es volen quedar, encantats, però volem intentar que l’espai se’ls quedi petit. Això és com una incubadora-llençadora. El Temerari no vol ser un viver on “totes les cooperatives hi treballin”, sinó un motor que engegui, i que llenci.

(LC) Que es descentralitzi de forma natural, no?

(J) Exacte. Té l’avantatge que les cooperatives que comencen estan molt arrelades al moviment.

(LC) Les cooperatives que paren per aquí, són totes de l’àmbit local?

(J i P) Quasi totes, sí. Els socis de la cooperativa que volgueu muntar han de ser socis del Temerari. El sistema està pensat per ajudar en el procés de creixement.

(P) No sé si t’interessarà conèixer el funcionament intern del Temerari.

(LC) Per suposat.

(P) Bé, hi ha un grup promotor que va ser qui va engegar el procés local, per formar una cooperativa de treballadors i portar endavant les obres de reforma de l’espai. Aquest grup s’ha acabat convertint en l’assemblea gestora de l’espai, de la qual es desprenen diversos grups de treball: el de programació (cursos, tallers, etc…), un grup de treball de difusió, un grup de treball de programació familiar, que es diu Famílies en Xarxa (i és un grup de criança conscient), grup de treball d’economia, i grups esporàdics, com quan muntem el Quinto de Nadal…

(LC) I la presa de decisions?

(J) Sorgeix molt autònomament, si tenim dubtes els passem a l’assemblea, però si no, fem. Ens basem més en el fer que en discutir.

(P) Al grup de l’assemblea gestora ens coneixem totes i les coses són fàcils.

 

(LC)  No preneu les decisions després de quatre assemblees…

(J) No (riure). El Temerari no és un col·lectiu polític, sinó que fem política per disseny… Diguem-ne que el propi disseny del Temerari és un actor polític de primer ordre. Però el Temerari com a col·lectiu no fa política. No es discuteix de política.

(P) Pot promoure actes o entitats que en facin, però no directament.

(J) No ens cal pronunciar-nos sobre la independència o sobre les eleccions. I no per això deixem de ser un actor polític de primer ordre en la política i la cultura de la ciutat. Le gent ens encasella amb l’esquerra alternativa, per això hi ha hagut debats interns sobre què érem…

(LC) Un projecte cooperatiu, potser?

(J) No som un projecte cooperatiu. Som una entitat cultural sense ànim de lucre, o fins i tot un equipament, tot i que sabem que sona molt a una cosa “municipal” o “pública”. Un dels nostres eixos de treball és impulsar l’economia social, però no som una cooperativa, sinó un viver de cooperatives.

(P) Seria interessant explicar els sis eixos.

(LC) Endavant doncs.

(J) Si treballes a favor d’alguns dels eixos, i en contra de cap, podràs venir aquí a fer coses, ens és igual qui sigui…

(P) Igualtat de gènere, economia social i solidària, sostenibilitat en la diversitat, suport mutu, cultura popular i participada, i el calaix de sastre, on hi cap tot lo altre, que és impulsar el teixit associatiu.

(LC) Seguim. Un petit balanç d’aquests dos anys i mig, i en quin punt esteu ara mateix.

(Silenci. Mirades còmplices, i esclat de riure).

(J) El balanç és ultrasatisfactori.

(P) Això va començar no tenint gent per què una cosa així pogués funcionar. El nom de Cal Temerari és per què la casa es deia així, però la veritat és que el nom li ve com anell al dit al projecte… Liar-se amb un projecte així, donant per fet que tindràs 250 socis, i acabar que va sol, que és sostenible, amb èpoques de més múscul i d’altres més fàcils… Ara el Temerari és una referència a Sant Cugat.

(J) Jo diria molta feina i molts èxits, molt de treball amb l’entorn proper… El desencasellament de l’esquerra clàssica ha estat i és una batalla dura… Molt treball de pensar-se i repensar-se, repensar la comunicació, el llenguatge, introduir tècniques de màrketing, fer agit-prop [propaganda d’agitació] amb màrketing…

(LC) Una pregunta d’àmbit local. Com penseu que es pot influir en la política d’un munipici des d’un espai com el vostre?

(J) Et dóno la meva visió. Sant Cugat no és qualsevol municipi. Governa Convergència de fa un fotimé d’anys, i ha construït un model de ciutat en el qual assegura la seva victòria electoral en el fet que tothom que ve a viure aquí és del tall socioeconòmic que vota Convergència. Per tant, les tasques a fer al municipi són molt diferents a les tasques a fer a d’altres municipis. Jo crec que la funció del Temerari és la de construir aquest “altre” Sant Cugat, no convergent, construir aquest imaginari i aglutinar la base social entorn d’aquest imaginari, més que no pas les funcions de compensar i influir i tal… És permetre que es pugui construir un relat alternatiu de la ciutat. El Temerari no és aquest relat; però és el que obre la porta a que aquest relat sigui possible. Permet obrir un contra-relat a Sant Cugat. La meva opinió personal és que cap dels partits de Sant Cugat que no són Convergència estan disposats a governar, i que per tant, ara mateix, mirar d’influir és una feina bastant estèril, en tant que ningú s’atreveix a agafar aquesta porta oberta i construir el relat.

(LC) Com us inscriuríeu dins del moviment cooperativista a Catalunya?

(J) Nosaltres participem de la XES. I compartim la seva línea.

Cal una transició progressiva durant generacions. Els impediments pel cooperativisme som nosaltres mateixos. Que els moviments són de base identitària.

(LC) Com veieu aquest moviment cooperatiu, autogestionari, en un context de República?

(J) La pregunta seria: aquest moviment cooperativista, té voluntat de jugar un paper en el procés de transició cap a una República? De moment no ha estat així. Però, en tot cas, una nova república no li anirà en detriment, sinó a favor. Però no serà un actor principal si no té voluntat de ser un actor principal. I això que té dos lobbies. La Federació de Cooperatives és un lobby. I dins de l’espai dels Comuns, l’entorn cooperatiu exerceix com a lobby.

(LC) Al final, hi ha el poder i la força. I si l’economia capitalista se sent amenaçada, destruirà el teixit cooperatiu. El llibertari anglès Colin Ward deia que les guerres, les classes, l’autoritarisme i el capitalisme éren “petits contratemps” per l’autogestió (riures). Quins “contratemps” veieu vosaltres més presents a Catalunya en un futur immediat?

(J) Jo crec que cal un canvi cultural en la gent. Mentre hi hagi Estat, hi ha capitalisme, i mentre hi hagi això, les estructures mentals de la gent estan limitades. Per la qual cosa cal una transició progressiva durant generacions. Els impediments pel cooperativisme som nosaltres mateixos. Que els moviments són de base identitàra. Passa al Temerari, però suposo que també als moviments llibertaris. Amb aquesta matèria prima és molt difícil construir noves realitats. Són les “eines mellades que deixa el capitalisme”, que deia el Ché. Amb això hem de construir el socialisme. No hi arribarem, però sí podem avançar.

https://www.caltemerari.cat/