Can Santoi, un projecte d’economia alternativa

Can Santoi, un projecte d’economia alternativa

Per Xavi López

 

La serra de Collserola té molts cors, però si un destaca per la seva autenticitat és la zona de La Rierada. Travessada per múltiples línies d’aigua, enfonsada en un enorme avenc, aquesta zona limítrof entre La Floresta i Molins de Rei és humida i un xic ombrívola. No és un destí turístic. I la seva terra és de gran qualitat.

Just en un costat de la carretera que uneix Molins i La Floresta hi ha Can Santoi. Antiga propietat noble del segle XVI, avui en dia existeix una escola especial amb aquest nom, just en un revolt proper de la masia. Un xic més abaix es troben els camps de Can Santoi, un projecte d’economia alternativa que funciona des de fa uns anys.

…enfonsada en un enorme avenc, humida i un xic ombrívola…

El projecte està basat en l’agricultura. Però el que es busca a Can Santoi és recuperar bona part del patrimoni agrícola de la zona de Collserola. Varietats genuïnes, que avui en dia són considerades cultius alternatius, com el tomàquet mandó o el bròquil de Santa Teresa. Allunyem-nos, però, del tòpic de les empreses alimentàries habituals, aquell que parla de “tradició i modernitat”. Quan parlem de “tradicional” estem evocant allò que féren molts dels nostres avis i besavis per arrencar de la terra els fruits amb els quals sobreviure. La diferència rau en què, avui, el mercat de llavors està pràcticament controlat pel mercat del capital, i això a nivell mundial. Per no parlar de la súper-producció agrícola, que d’austera no en té res. Contaminant i malbaratadora, dissenyada per als interessos dels intermediaris i dels posseïdors de riquesa, i en gran part destinada a la brutal producció de la indústria càrnica, és un dels pilars del sistema hegemònic. I això des que, al segle XVIII, estats i nous capitalistes, aristòcrates i rentistes, van acaparar la terra i van despullar els camperols de les seves poques pertinences, per enviar-los a feinejar a les noves fàbriques de les grans urbs. Hem de contemplar Can Santoi com un dels petits projectes que lluiten, en la forma i en el fons, contra aquests monstres de la “modernitat”.

Una agricultura identificada amb el paisatge

Un tipus de cultiu practicat a Can Santoi és la permacultura. Desvinculada, això sí, de reflexions místiques. A Can Santoi han anat a buscar l’origen del terme i de la pràctica, en una recerca materialista i centrada a obtenir la millor producció possible dins del marc d’una agricultura absolutament natural. Per això han recuperat el llegat agro-biològic de Masanobu Fukuoka (Iye, Prefectura de Ehime, Japó, 1913-2008), qui és considerat el formulador dels mètodes que més endavant van rebre el nom de permacultura. També respecten el prefixe “eco”, s’hi adhereixen, però volen desvincular-lo de les seves connotacions perverses, les que apareixen quan els Estats i les multinacionals es volen apropiar del terme. No haguéssim volgut que ens robessin la paraula, però potser el mal ja està fet. Tanmateix, res d’això no impedirà que Can Santoi, gràcies a les especialistes que hi estan vinculades, esdevingui un nucli de producció sostenible i un projecte de decreixement a llarg plaç. Ja és pràcticament una realitat el projecte Finca Can Santoi, Centre de Recuperació Agrària del Parc Natural de Collserola.

Abans de començar a feinejar

La distribució del producte de Can Santoi, que per suposat és de proximitat, és repartida a domicili per la zona, i també venuda a l’agro-botiga, de la qual hom disposa dins la masia (no us en perdeu la inauguració de la nova agro-botiga, aquest divendres 8 de febrer, https://www.facebook.com/events/528856777484138/). La intenció del projecte Can Santoi és fer servir l’agro-botiga com a rebost per proveïr productes de primera necessitat, en el marc d’una economia alternativa. El contacte amb nuclis de la Cooperativa Integral Catalana (CIC) ha esdevingut en un intercanvi de força de treball que ja s’està portant a terme: terres destinades a l’autosuficiència d’un grup concret, a canvi de dedicar unes hores setmanals a portar endavant el projecte en totes les seves vessants.

Varietats autòctones

Can Santoi és, doncs, un projecte col·lectiu i embrionari, tot i que la gent que hi ha al darrere porta molts anys intentant que sobrevisqui sense recórrer als principis i pràctiques del capitalisme depredador, ni a les subvencions estatals que ens coarten la llibertat i els nostres propis principis de reproducció (això, quan arriben). De fet, l’intercanvi de força de treball i de productes hi ha estat sempre present. Al projecte hi estan o hi han estat vinculades algunes iniciatives de producció i distribució arrelades a Collserola (menjar vegà, vins, productes de la terra, melmelades, patés vegetals, taronges de València, cerveses artesanes…), algunes de les quals pertanyen a l’àmbit fluïd de la CIC. La moneda social s’hi comença a fer servir i vol ser un dels pilars del projecte. Des de Lo Comunal no podíem sinó donar visibilitat a aquest indret, nucli d’economia alternativa que garanteix una consciència i una pràctica d’allò comú, d’allò col·lectiu, d’allò que és respectuós amb el medi.