Foto: Hort silvestre Phoenicurus

Conreant aliments a l’institut, per Phoenicurus

 

Escrit per

Foto: Phoenicurus
Foto: Phoenicurus

Gisela Mir, qui, conjuntament amb Mark Biffen, forma Phoenicurus, iniciativa permacultural de Cardedeu. Phoenicurus, un projecte de Permacultura a Cardedeu, en funcionament des de 2009.
Hi conreen hortalisses amb tècniques d’Agricultura Natural – basades en la mínima intervenció i el no remogut de la terra. Igualment, hi desenvolupen un verger (“bosc comestible”), un sistema agrícola més perenne, divers i resilient. Ofereixen formacions en aquestes temàtiques, fan dissenys i assessoraments, i col·laboren amb instituts en els seus horts escolars.
Participen també activament a la cooperativa de consum Cardedeu Autosuficient (com a membres fundadors i també com a primers productors d’hortalisses); a Cardedeu en Transició (“Pobles en Transició”); al grup de preservació de varietats locals de cultius Llavors Orientals (com a secretaris i reproductors de llavors); i a diversos programes europeus (European Permaculture Teachers, European Urban Gardens, etc.)

 

Conreant aliments a l’institut, per Phoenicurus

 

Els espais oberts d’un institut són un entorn perfecte per crear-hi un hort, per plantar-hi arbres fruiters, plantes medicinals, flors comestibles o descobrir-hi els valors de les humils plantes silvestres; i, des d’aquest entorn, treballar temes tan amplis com la nostra relació amb el medi ambient o la nostra alimentació i els seus impactes.

És més, en un món tan digitalitzat com el que vivim, el contacte amb la natura és més essencial que mai i hauria de ser una matèria a tractar transversalment des de múltiples assignatures.

Des del nostre projecte, Phoenicurus, creat l’any 2009 a Cardedeu, ens dediquem a col·laborar amb els instituts per tal que puguin tirar endavant aquesta idea de l’hort escolar o el «pati comestible», dotant d’eines als professors o treballant directament amb els alumnes.

Hem de dir que, com que el nostre punt de partida sempre ha estat l’enfocament de l’agroecologia i la maleta d’eines de la permacultura, aquestes impregnen tot el que fem. Així doncs, no concebem l’agricultura sense pensar en l’entorn social i natural; i no imaginem una altra gestió de l’hort que el fluir amb la natura i els seus cicles.

En aquest article us volem parlar d’algunes de les experiències que hem viscut en el treball amb escoles i instituts, especialment en dos d’ells, l’institut Pla Marcell de Cardedeu, i l’institut Vil·la Romana de la Garriga, durant aquests dos darrers cursos.

Foto: Institut Pla Marcell: Preparant l'hort a l'inici de curs
Foto: Institut Pla Marcell: Preparant l’hort a l’inici de curs

Dissenyant i construïnt

Per petit o gran que fos l’espai disponible, hem volgut que els alumnes poguessin decidir com distribuir-lo. Això fa que sentin aquell espai més seu des de l’inici: ells l’han concebut, ells l’han construït, ells el gestionen i, a terme, ells en menjaran els fruits.

El procés comença per despertar la imaginació. Sovint proposem una sortida a visitar diversos models de conreu, i a l’aula, visualitzem imatges d’horts i espais cultivats, que tenen dissenys variats i inclouen elements molt diversos, i no només hortalisses. Hem conclòs que aquesta fase és important, ja que permet trencar amb l’esquema únic de l’hort tradicional (sense excloure’l, és clar) i fer més atractiu i inclusiu el disseny. Així, hi ha qui prefereix imaginar-se a si mateix/a plantant flors i hi ha qui es veu collint pomes; hi ha qui es visualitza cuidant pesoleres i hi ha qui pensa en posar-hi un banc per conversar amb amics. Així doncs, els alumnes deixen anar la seva creativitat i pensen com voldrien que fos el seu hort, d’entrada sense posar-hi límits.

La segona part del procés és passar del «què volem» al «què tenim». Així que agafem cinta mètrica, einetes, blocs de notes, màquina de fer fotos, etc., i anem a observar i enregistrar quin és el terreny disponible, quines característiques té i amb quins recursos comptem.

Foto:Institut Vil·la Romana: Una mica de pluja no ens pot aturar
Foto: Institut Vil·la Romana: Una mica de pluja no ens pot aturar

A continuació treballem en grups per crear realment un disseny que adapti i integri les diverses visions que havíem tingut, amb les possibilitats reals observades.

Als dos instituts citats aquest procés ens ha portat a dissenys finalment força senzills, en què els alumnes han decidit prioritzar la plantació d’hortalisses en patrons més aviat rectilinis, però hi han incorporat arbres fruiters i plantes aromàtiques, com a elements introductors de diversitat i de regulació natural de plagues. Fins i tot a l’institut Vil·la Romana, on el pati era molt petit, ens podíem permetre reservar-hi un espai per a un arbre, un parell de grosellers, unes quantes mates de gerds i unes maduixeres, que després farien l’alegria de tothom amb els seus fruits dolços.

Una altra experiència la vam viure a l’institut Manuel Joaquim Raspall, de Cardedeu, on, a través de l’associació Cardedeu en Transició, vam endegar un procés participatiu, que incloïa professors, pares, alumnes i equip directiu, per dissenyar el seu espai. Aquí el que es va abordar va anar molt més enllà dels crestalls d’horta, incloent zones de plantes aromàtiques i flors, àmplies àrees de reunió, taules per treballar, bancs per a la contemplació i la lectura, racons per a la biodiversitat (bassetes, hotels d’insectes, etc.), un espai per a l’estació meteorològica, arbres fruiters, etc. Un espai realment polivalent, aproximant-se més al que hauria de ser un «pati comestible». Després d’aquesta etapa inicial de somni, el centre va agafar-ne el relleu, i la continuació del projecte ha quedat a les seves mans.

L’experiència, en tot els casos, ens ha fet veure que és factible durant un curs poder passar per aquesta fase de disseny, i que els alumnes la gaudeixin especialment. També és cert, però, que per als dissenys més ambiciosos, cal una continuïtat i un seguiment durant diversos cursos. Després del disseny, ve l’execució, sovint en forma de creació dels bancals de cultiu.

Nosaltres solem proposar dos procediments diferents per a la construcció dels bancals i els experimentem tots dos. Molts alumnes que d’entrada anaven amb grans prevencions a l’hora de tocar terra, s’acaben divertint molt quan proven el mètode d’acumular capes de materials, o fan cua per utilitzar eines originals, com la fanga de doble mànec.

L’activitat física que suposa la creació de l’hort o la plantació d’arbres, pot ser molt estimulant per a joves, que passen tantes hores asseguts a les aules i a casa. Els veiem sovint passar de la queixa inicial, a riure i divertir-se, un cop entren en el «joc de crear».

 

Sembrant, plantant, collint… incloent

Les tasques quotidianes d’un hort requereixen d’una certa constància i paciència. Sovint també un treball acurat i sistemàtic. Hem observat com alguns alumnes que mostren dificultats en diverses assignatures poden, en canvi, mostrar-se molt hàbils en aquestes tasques. Veure com, dies després d’haver sembrat delicadament, comencen a emergir les plantes de rúcula, pot fer sentir-los realment orgullosos d’haver fet aquella feina tan ben feta.

També es dóna el cas contrari, no ho negarem. Hi ha qui, després d’explicar-li com collir faves, et dirà irònicament: «Ui, quina tasca tan profunda intel·lectualment…», però després es deixarà la meitat de les faves per collir. Hem constatat que són molts els alumnes a qui costa grans esforços fer una tasca de manera sistemàtica, des de l’inici fins al final. Quan realment aconseguim que s’hi posin a fons, sens dubte la seva capacitat de concentració hi surt guanyant. Sona el timbre del final de la classe i es sorprenen: «Ja és hora de plegar?»

 

Foto:Institut Vil·la Romana: Collint olives
Foto:Institut Vil·la Romana: Collint olives

Les collites poden ser font d’especial satisfacció, sobretot si és un/a mateix/a qui les ha sembrat i cuidat. Hem trobat particularment engrescadora la sembra d’hortalisses que es presten a un consum celebratiu: plantar calçots i després fer-ne una calçotada n’és l’exemple més emblemàtic.

També ha engrescat els alumnes el fet que, després de collir, n’haguem fet alguna elaboració tots junts: menjant les olives a final de curs, evoquem amb alegria el dia que les vam collir i quan les vam posar dins de pots amb espècies i sal.

 

Foto:Institut Pla Marcell: Avis i joves treballant plegats (curs 15/16)
Foto: Institut Pla Marcell: Avis i joves treballant plegats (curs 15/16)

Un dels centres on treballem, el Pla Marcell, és un cas especial en el vessant de la inclusió. Aquest institut porta ja uns anys impulsant un projecte, que dóna l’oportunitat als alumnes d’entrar en contacte regular amb gent gran del poble, que vénen al centre a dinar i també, alguns d’ells, a conrear un terrenet. L’hort va ser, doncs, el punt de confluència, ja que, en el moment de crear l’espai dels alumnes, vam convidar els avis a participar a les sessions del curs d’hort en la mesura i els moments que ells desitgessin. La resposta va ser boníssima i les interrelacions intergeneracionals ens van aportar aprenentatge a tots els implicats.

Aspectes que treballem:

  • Contacte amb la natura (amb la terra, amb les plantes, amb les bestioles)
  • Activitat física i habilitats manuals
  • Concentració i capacitat de desenvolupar una tasca sistemàticament
  • Creativitat en el disseny de l’espai
  • Diversitat de models productius i interès de l’enfocament agroecològic
  • Model alimentari
  • Cicles de les plantes
  • Capacitat d’observació i reconeixement de plantes
  • Treball en grup

 

Qüestionant

Una part també important de la formació és la de qüestionar-se temes tan importants com d’on ve i quin impacte té el que mengem. En aquesta direcció hi treballa molt especialment l’institut Pla Marcell, a través del programa Alimentacció, que els proposa l’associació Justícia Alimentària Global, amb la qual nosaltres col·laborem en el vessant hortícola. Si des de l’associació s’han proposat sessions interessantíssimes als alumnes comparant dietes, observant la quantitat de sucre present als aliments, sent crítics amb la publicitat, etc., nosaltres hem assumit el paper de completar aquest treball proposant altres qüestionaments. En aquesta línia, a tots els instituts, hem proposat als alumnes una excursió per comparar models productius: han pogut veure camps gestionats de la manera convencional i horts ecològics, i així han pogut extreure les seves pròpies conclusions. Evidentment, els hem portat a visitar també a Phoenicurus, on han pogut veure, segurament per primera vegada, aquest concepte curiós que és el nostre verger (o «bosc d’aliments») i on els hem parlat de la importància de la (bio)diversitat.

Foto: Institut Vil·la Romana: Treballant en el nou hort dissenyat pels alumnes
Foto: Institut Vil·la Romana: Treballant en el nou hort dissenyat pels alumnes

Durant el curs hi ha hagut ocasions per qüestionar-se també algunes de les pràctiques convencionals: quins són els impactes de llaurar? I els de llençar insecticides? Què fem, doncs, per evitar plagues? I per estalviar aigua?

El fet de preguntar-nos si les «males herbes» són realment dolentes ens ha portat, fins i tot, a fer una sortida per descobrir-ne els usos i saber quines plantes silvestres són comestibles. Tota una experiència per a les noies i nois, que probablement mai no havien tastat cap d’aquestes plantes i, després d’uns primers moments de desconfiança, han rigut veient-se uns als altres atrevint-se a trencar barreres.

Trencar barreres, i alhora posar concentració en el que fem, deixar volar la imaginació i al mateix temps posar les mans a terra, sembrar i collir, créixer i fascinar-se veient créixer.

Així és com entenem des de Phoenicurus el conreu d’aliments a l’institut, i com n’anem aprenent amb cada nova etapa.