Mercat Kurdistan

Economia comunal en Rojava.Yasemin Andan

Autora Yasemin Andan del Kurdish Women’s Movement i del Jineology committee in Europe

Juntament amb la revolució de Rojava, la “economia comunal” és un concepte que escoltem molt i que ha guanyat molta atenció en diferents cercles. Avui, a Rojava, l’economia comunal es viu com un model econòmic alternatiu, basat en les necessitats de la població local, i amb la idea darrere que aquest model econòmic basat en el col·lectivisme respon a les demandes, plans i mà d’obra de la població.

Abans de la revolució, Rojava era el magatzem de cereal de Síria. El 40% del blat consumit al país es produïa en Rojava, i també el 60% de l’oli utilitzat a Síria era de la regió de Cizîrê de Rojava. Tot i que els sòls de Rojava eren molt fèrtils i aptes per a produir blat, verdures, fruites i molts altres cultius, en el règim Ba’ath amb el seu règim de mig segle, només permetia la producció de certs productes. La principal política econòmica del règim a Rojava tenia la intenció de fer que el poble fos pobre, privat i depenent del govern.

Sobre la base de l’autosuficiència, avui Rojava creu que un paradigma democràtic, comunal, llibertari, ecològic, igualitari i solidarista és la solució. La revolució apunta a salvar l’economia dels paradigmes individualistes i estatistes, retornant a la societat a través de la presa de l’humanisme, la protecció de la natura i la llibertat de les dones en el centre del seu èxit. Ara la pregunta és “com es fa això?”

A Rojava la gent és conscient de tots els efectes destructius de la guerra i de l’embargament, existint una lluita per recrear l’economia. Hi ha producció en moltes àrees, des de la indústria fins a l’agricultura i a l’organització de cooperatives. En lloc d’un sistema econòmic que exploti al poble, la “economia comunal” es basa en la gent que es reuneix de diferents sectors de la societat. Les cooperatives estan al servei del poble i s’estan generalitzant. Per exemple, a Dirbesiyê, que juntament amb els seus pobles adjacents, té una població de 50000 habitants, 5161 persones formen part d’alguna de les 6 cooperatives que es van establir a l’any passat. Les llavors de blat de moro, cotó i gira-sol són plantades per aquestes cooperatives, on a més es produeixen diàriament 50 tones d’oli a la fàbrica. Contràriament a les polítiques del règim Ba’ath, que havien prohibit fins i tot plantar arbres, la gent està defensant i protegint la natura a través del repoblament en molts llocs de Rojava. Per exemple, el comitè afiliat al Consell de Desenvolupament Econòmic de Serêkaniyê, havia plantat 7.800 arbres fruiters al “Jardí de Rojava”. El que és més important, les dones, que anteriorment estaven excloses de l’economia, ara tenen dret a dir i assumir un paper actiu en el funcionament de les cooperatives que s’han establert, i també ha participar en altres arees.

Les dificultats que hem experimentat en l’àrea de l’economia, per descomptat, no només s’atribueixen a la guerra i l’embargament. Les acadèmies que s’estant creant gasten molt esforç intel·lectual per reestructurar millor l’economia en l’interès del poble, que abans havia estat distorsionat només en l’interès d’una lit capitalista. Per tant, un aspecte important del treball s’ha fet per desenvolupar un model econòmic alternatiu i amb formacions ideològiques i pràctiques que s’ofereixen a les acadèmies. Un dels objectius fonamentals d’aquestes capacitacions és permetre que les persones comprenguin els conceptes de producció i cooperatives col·lectives i ecològiques i els permetin captar la importància de la mateixa per a les seves pròpies terres.

De fet, les realitats del poble kurd sense tenir un estat-nació, i sent exclosos del mecanisme estatal, i la distància de molts kurds d’un món urbanitzat, crea un avantatge per a la creació d’una economia comunal que s’està establint juntament amb els altres grups ètnics i comunitats religioses. Per aquesta raó, en combinar els valors socials que han mantingut amb el coneixement i l’organització, i mitjançant la creació de comunes, cooperatives i assemblees, s’està creant el mecanisme d’autodefensa contra el patriarcat, l’Estat i el capitalisme. Els objectius són potenciar una transformació radical, construint així el “Confederalisme Democràtic” a la regió.

Els meus majors desitjos a esforços com Lo Comunal, la revista del territori, per difondre aquestes idees. Moltes gràcies.