GrupIntegralCES

IntegralCES: el programari de la moneda social ens necessita.IntegralCES

Entrevista amb Esteve Badia, Eduard Magrané i Xavier Paniello, que en són els gestors actuals de l’IntegralCES

Xavier Borràs

El Community Echange System —un programari de banca central per a comunitats locals amb moneda social—, es va crear a Cape Town, a Sud-àfrica, el 2003, aviat farà quinze anys, La gent de les comarques de Tarragona van ser els primers a fer-lo servir cap a l’any 2010. Uns anys més tard, des de la Cooperativa Integral Catalana i les ecoxarxes, principals usuaris d’aquest programari, van decidir apostar per fer un programa propi. Aviat, la gent d’altres moviments socials de la península Ibèrica s’hi van unir, però, també, del Brasil o de Grècia. La idea bàsica és aplegar-hi gent de tot el món per formar una comunitat internacional que pugui complir amb l’objectiu de mantenir i millorar un programari d’alta qualitat per a les comunitats locals que utilitzen monedes socials.

L’IntegralCES —definit com un Sistema Integral Comunitari de Xarxes d’Intercanvi— és similar al programari de la banca tradicional amb els comptes, transferències, etc, però amb la particularitat que els ingressos i els pagaments no són en monedes convencionals. Per identificar el comportament local de les comunitats d’intercanvi, tot el sistema es divideix en grups d’intercanvi. Cada grup té la seva pròpia moneda i regles configurables, però poden interactuar a través de la conversió de moneda.

Aprofitant la IV Trobada de Monedes Socials i Complementàries, celebrada enguany a Barcelona, hem pogut reunir els principals gestors d’aquesta eina: Esteve Badia, Eduard Magrané i Xavier Paniello, amb qui hem mantingut aquesta entrevista per a Lo Comunal.

LoComunal (LC). Per què es va decidir convertir-lo en l’integralCes?

IntegralCes (IC). La comunitat fèiem servir el CES, és cert, però per a nosaltres presentava alguns inconvenients. Nosaltres estem muntant un model econòmic alternatiu a l’euro i autogestionat, llavors tenim un punt feble important pel fet de dependre d’un servei que amb tota la bona fe del món ens ofereix una gent de Sud-àfrica, però que no hi podem confiar ni fer res per assegurar que el servei es mantingui en funcionament.

També, tenim algunes necessitats tecnològiques que volem i estem disposats a treballar per aconseguir-les, però com que es tracta d’un projecte que no podem controlar —en particular perquè no és de codi lliure—, doncs, no hi podem fer res; per exemple, que el programa funcioni bé amb telefonia mòbil… Al seu moment, es va trobar l’empenta necessària per desenvolupar l’alternativa de l’IntegralCes. i ens aventurem a fer una primera versió que, filosòficament, és similar al CES (a nivell d’usuari, d’allò que permet), però que té aquestes diferències: que és de codi obert i l’altra que la podrem gestionar des d’aquí, , amb la base de dades sota les nostres mans i no a milers de quilòmetres.

LC. Hi ha 42 xarxes que l’utilitzen, amb 2.645 comptes i uns 6.000 usuaris que mouen anualment, en aquests moments, més d’un milió d’unitats monetàries (um) [1 um = 1 €). Quines dificultats us heu trobat fins ara per poder desenvolupar cada vegada més i millor aquest programari?

IC. La dificultat principal és de recursos. És un instrument tecnològic sofisticat que no el fas i el mantens en una atarda. Llavors, requereix de molt esforç per fer-lo i per mantenir-lo; esforç obvi per a mantenir-lo, però també de suport als usuaris, de recerca, etc. És, doncs, una càrrega de treball grossa, amb moltes hores de feina, que a més té una component d’especialització, amb què no el pot fer tothom…, no s’aprèn fent un taller per bastir pàgines web, no és suficient. El problema principal és tenir els recursos econòmics que permetin tenir els recursos humans adequats que permetin tirar endavant el projecte.

També hi ha una dificultat en relació amb els usuaris, una dificultat a nivell de comunicació, pel fet que tenen unes expectatives que és difícil de resoldre-les perquè no hi ha prou feedback (retroalimentació, retorn). A nosaltres ens agradaria que hi hagués un retorn per part d’ells, de com ho veuen, quines coses positives i negatives troben a la interfície, etc. Són punts d’informació que no tenim manera de saber, a hores d’ara, que no acaben d’arribar. Per una altra banda —i potser no és un problema exclusiu de l’IntegralCes—, quan fas un programa que ha costat moltes hores i molt d’esforç i l’usuari final diu «Bé, està bé…», i, en canvi, li poses un botó a color i llavors al·lucina i és «súper»… Aquesta idea que moltes coses que no es veuen i que han costat molt no són prou valorades i, en canvi, un simple canvi de disseny és altament valorat.

LC. Què faria falta perquè aquests recursos fossin coberts d’una manera integral?

La idea bàsica sempre ha estat que la comunitat d’usuaris es faci responsable d’aquesta eina que, al capdavall, és seva; l’eina no és de qui l’ha feta, sinó de qui la utilitza. De fet, l’IntegralCes és un artefacte tecnològic que demà es pot canviar per un altre. El més important és la comunitat de milers de persones que hi ha al darrere, que si el dia de demà decideixen passar a una altra tecnologia, la cosa continuarà igual de viva; o si decideixen invertir per millorar aquesta, o per fer-la de nou…, és a dir, al darrere hi ha la comunitat. Llavors, la idea que perseguim —no solament nosaltres com a desenvolupadors, sinó des de diverses entitats—, és aconseguir que la comunitat es faci responsable d’aquesta eina, que és seva, i n’asseguri la supervivència.

LC. I, actualment, com funciona l’aportació de recursos?

IC. Bé, si fa no fa, s’aporta des dels col·lectius d’usuaris, tenint en compte que no es pot utilitzar el programa si no formes part d’un col·lectiu (ecoxarxes, nuclis locals, projectes, cooperatives integrals, etc.). De fet, una dificultat en aquest sentit és que no hi ha una assemblea d’usuaris de l’IntegralCes., sinó assemblees dels col·lectius que en formen part i que decideixen els recursos que hi poden aportar. L’IntegralCes és allò que compartim entre tots els col·lectius, és a dir, que potser no compartim els mateixos valors, objectius, etc., amb altres xarxes, però sí que tots compartim l’IntegralCes. Però, sí que estaria bé, sense necessitat d’una assemblea política conjunta, prendre una decisió sobre com i quins recursos cal aportar i que al darrere hi hagi una entitat (sigui cooperativa o de qualsevol altra forma) que es faci càrrec del manteniment, gestió i millora d’aquesta eina, sobretot en un sentit pràctic i no tant «polític».

LC. S’havia parlat que la gent del CES, el programari primigeni, tenia interès en l’IntegralCes. És cert això?

IC. Bé, de fet, des que vam començar a desenvolupar l’IntegralCes ells ja hi tenien interès. El seu programari, totalment pioner —amb molt de més mèrit del que hem fet nosaltres—, té unes limitacions tecnològiques difícils de poder resoldre i per això estan interessats a fer-ne una renovació. De fet, ja fa un temps que van iniciar aquest projecte, fent servir unes tecnologies similars a les que fem servir nosaltres, però, per diferents motius, el projecte no a reeixir. No tenim constància que s’hagi produït cap canvi, però bé l’hauran de fer, com segurament ens tocarà fer a nosaltres, perquè les eines tecnològiques no són per sempre. En els pròxims 10 anys, l’IntegralCes haurà d’invertit recursos per actualitzar-nos a les noves tecnologies que siguin presents en aquell moment, i al CES li passarà el mateix.

Foto: Captura de pantalla. Aspecte actual de l’IntegralCES.

LC. L’IntegralCes entrarà en el camp de les criptomonedes?

IC. En principi, per ara, no, per bé que hi ha una xarxa, Faircoop i alguna ocifina d’intercanvi amb qui es pot intercanviar faircoins, però l’IntegralCes això no ho controla. Fa temps que se’n parla, a nivell, per exemple d’un gateway (una màquina de passarel·la) que faci pagaments i cobraments, perquè, d’altra banda, ja es pot pagar amb moneda social via dispositius mòbils. Nosaltres hem defensat aquesta passarel·la des del principi, per la nostra part, però no hi ha hagut una altra part que hi hagi mostrat interès. També cal dir que tendim a pensar que les solucions sempre han de ser tecnològiques i, de vegades, hi ha solucions molt més senzilles. Per exemple, avui, en aquesta fira-mercat, hi ha la gent de Vilanova i la Geltrú que fa servir la seva moneda, la Turuta, i estem fent intercanvis a través de l’IntegralCes sense que hi hagi cap passarel·la tecnològica; l’únic que fem és tenir un compte a cada banda i fer dues transaccions, una alternativa que funciona. Sempre és més còmodes que les coses funcionin automàticament, però es poden trobar altres solucions. Però, les passarel·les tard o d’hora arribaran —amb els recursos i els acords adequats.

LC. Es poden fer intercanvis entre el CES i l’IntegralCes?

“Els usuaris del CES i de l’IntegralCes poden intercanviar a través d’un servidor intermediari.”

IC.Al seu moment ens vam posar en contacte amb la gent del CES i ells van desenvolupar un servidor intermedi per comunicar i intercanviar entre les seves dues instal·lacions (a Austràlia i a Sud-àfrica). Aquest servidor intermedi (Clearing Central) permet «parlar» entre servidors a través d’aquest altre servidor intermedi. Des de l’IntegralCes vam implementar l’idioma que parla aquest servidor intermedi i ja som en el núvol d’intercanvi entre servidors. L’IntegralCes ha posat en marxa un mecanisme que fa que quan dues xarxes volen intercanviar es crei un usuari virtual, un compte, a cada xarxa que registra tots els intercanvis. Per exemple, la xarxa A vol intercanviar amb la xarxa B; a la xarxa A es crea un compte que representa la xarxa B i a la xarxa B és crea un compte que representa la xarxa A. I el que seria una transacció entre xarxes diferents, realment s’anota com dues transaccions. Aquests usuaris, del punt de vista d’un administrador de l’IntegralCes, s’han de gestionar com la resta d’usuaris; s’han de donar d’alta manualment el primer cop; a més a més, aquests usuaris admeten límits, ja que una xarxa pot decidir intercanviar amb una xarxa veïna però fins a un límit, per exemple: no volem permetre que nosaltres els comprem moltes coses a ells i que ells no ens comprin mai.

LC. Aquest tipus d’informació, útil a usuaris i administradors, és accessible a l’IntegralCes?

IC. De fet, hi ha molta documentació, que es troba just a la pàgina d’inici (a sota), abans d’entrar amb l’usuari i la contrasenya i és cert que si no ho veus al principi després, quan ja has entrat al teu compte, no ho tornes a veure.

LC. Com es poden resoldre aquestes petites o grans dificultats?

IC. En el desenvolupament de l’IntegralCes hi ha molta voluntarietat i bon rotllo i això fa que sigui difícil arribar als estàndards de qualitat que estem acostumats amb els productes de programari, que normalment es fan des d’empreses molt grans on per fer un botó hi ha involucrades cinquanta persones, que tenen un bon sou, que es reparteixen les tasques (desenvolupament, proves, qualitat, etc.), que fan la documentació, que donen suport a l’usuari. És clar, a aquest nivell nosaltres no hi arribem, però sí que penso que seria interessant d’arribar-hi i, per tant, per fer-ho haurem de posar-hi més recursos.

Cal fer notar que un producte com aquest és molt car i a això no hi estem acostumats; estem acostumats a fer servir les xarxes socials de manera gratuïta, si més no per a nosaltres, però són coses que costen molt de fer, amb molt d’esforç al darrere i avui dia l’esforç es paga d’una o d’altra manera: amb diners, amb moneda social, amb productes, com sigui…, però hem de pensar que arribar als estàndards de qualitat que estem acostumats costa molt.

“Cal decidir entre tots els usuaris com i quins recursos aportar per al manteniment i millora d’aquesta eina.”

La xarxa d’administradors de moneda social, coordinats en el paraigua que és la Xarxa d’Economia Solidària (XES) —present, també, com a entitat a l’IntegralCes—, on pràcticament totes utilitzen l’IntegralCes, ja ha recollit l’encàrrec de mirar de gestionar, no tant el cantó tecnològic, sinó el de l’atenció a l’usuari. Això encara no s’ha materialitzat de forma pràctica, però és evident que seria un bon espai per tirar-ho endavant. L’anual Fira d’Economia Solidària ha estat el trampolí des d’on iniciar aquest camí. Un altre camí d’oportunitats poden ser els fons públics i/o privats que vulguin invertir-hi. Una de les virtuts del codi obert, si els fons provinguessin d’alguna font «dubtosa—, és que els resultats seran del domini públic. En aquest sentit la possible implicació de certes institucions (com algunes administracions municipals) pot ser positiva. Es pot donar el cas, per exemple, que una Administració vulgui el programari per fer una eina pròpia, exclusiva…, això serviria a l’IntegralCes per fer-hi millores que gaudiria tothom. El resultat final és un avenç per al comú.

__________

És evident que la gestió, la millora, el manteniment i el desenvolupament futur de l’IntegralCES és en mans de la comunitat que l’usa. Si volem una eina tan útil amb totes les potencialitats que es poden desenvolupar, cal que hi contribuïm de forma periòdica i continuada i que donem suport a iniciatives que, fins i tot, no siguin pròpiament nostres, sempre que, és clar, contribueixin al creixement sostingut del comunal.

 

Foto: GrupIntegralCES

Peu: D’esquerra a dreta, Xavier Paniello, Esteve Badia i Eduard Magrané. Foto: Lo Comunal.