La cabra catalana.Trans-Humans de Cabralunya

La cabra catalana

Per Trans-Humans de Cabralunya

 

“Habitem a la serra del Montsec, prepirineu de Lleida, i cuidem l’últim ramat de cabres d’una raça ancestral, la Cabra Catalana, gairebé desapareguda.”

Aviat farà 7 anys que es va iniciar el projecte de recuperació, a partir de 21 exemplars procedents d’un ramat de St. Salvador de Toló, als que s’han anat afegint alguns pocs exemplars procedents d’altres ramats prospectats a les comarques de la Noguera i els Pallars. Tots ells ramats que apareixen molt barrejats, però amb la presència excepcional d’alguns individus molt propers morfològicament al tipus català.

“Amb tots aquests fragments d’aquí i d’allà ens vam embarcar en la recomposició del que devia ser la raça de cabra pròpia i genuïna d’aquest petit país prepirinenc.”

En aquests moments cuidem uns 150 animals i voldríem començar a estimular la formació d’altres nuclis, que seran l’inici de nous ramats que a poc a poc aniran consolidant la raça i acabaran repoblant les nostres serres.

 

Foto:Arxiu. Exemplar de cabra catalana
Foto:Arxiu. Exemplar de cabra catalana

 

La Cabra Catalana, igual com les altres races de cabres serranes, fa un òptim aprofitament d’aquests medis vegetals més pobres i, tradicionalment, els humans n’han pogut extraure productes com la carn, la llet, o les pells, sense gaires més requeriments que acompanyar-les en el seu deambular alimentari diari (altrament dit pasturar). Això necessitant molt poca terra agrícola, és a dir, arable, que hauria de quedar reservada a la producció directa d’aliments per a les persones. Una part important de la pastura transcorre per terres comunals o antics camps abandonats que la roureda ha anat reconquerint a poc a poc.

 

 

El veterinari Rosell i Vila (Olot, Garrotxa, 1882-Barcelona, 1933), l’any 1928, tipifica la Cabra Catalana com la cabra pròpia de les muntanyes del Pre-Pirineu. S’hi refereix com a Catalana perquè devia ser la població de cabra més abundant a la Catalunya interior en aquella època. En les darreres dècades ha sofert una decadència fins arribar gairebé a l’extinció, qüestió molt lligada a l’impacte de la industrialització en el camp, que ha provocat una pèrdua de l’autonomia de les poblacions pageses en general i una gran degradació de les pagesies locals en tots els seus aspectes:

  • pèrdua de la biodiversitat cultivada degut a l’abandó de les llavors, les varietats i les races locals adaptades a cada territori
  • ús indiscriminat de productes químics com herbicides, etc, que malmeten la terra i la salut del bestiar i de la gent
  • monocultiu de cereals destinat a l’alimentació dels animals confinats en granges massificades

El ramat és una base econòmica per al grup humà que gestiona aquest projecte, a partir de la distribució directa de iogurt, carn de crestó i de cabrit. En aquests moments estem a l’inici d’una activitat formatgera.

A més a més de la carn i la llet de gran qualitat que la cabra pot extraure de les contrades aspres i costerudes del Montsec, els ramats de cabres feien una tasca de manteniment de la vegetació i dels espais oberts forestals que, darrerament, en absència de ramats, han anat fent-se impenetrables i perillosos en cas de foc. Aquesta adaptabilitat dels animals i l’equilibri del medi que afavorien amb el seu transitar quotidià, són raons prou importants per defendre-la com a un patrimoni comú a conservar i fer evolucionar.

 

Foto: Arxiu. Cartell Jornades Cabra Catalana2017
Foto: Arxiu. Cartell Jornades Cabra Catalana 2017

 

Des del 2011, i cap a meitats d’octubre, hem anat celebrant anualment una jornada festiva dedicada a la Cabra Catalana per festejar que tirem endavant malgrat les dificultats. La jornada vol ser un retrobament de tota la gent que creu en el retorn de la cabra, de la seva cultura i de l’ofici de cabrer; que creuen en la lluita per una pagesia lligada a la terra, a les plantes i a les bèsties, una pagesia cuidadosa i no explotadora, que no s’entrega als designis de l’empresa, la indústria i el diner. Volem reunir cada any també la gent còmplice que ens ha ajudat i animat a tirar endavant i a totes aquelles persones que s’hi volen afegir i compartir el dia amb nosaltres.

Participem del projecte Cultures Trobades, produint llavors d’horta en els horts abandonats que hem tornat a cultivar i conservant-les en el Refugi de Llavors de la comarca de la Noguera, que gestionem en el mateix poble de Vilanova de Meià. També fem una tasca de conservació i producció de blats antics i de varietats de fruiters, vinya i olivera (www.culturestrobades.cat).

“Una de les dificultats de l’activitat pastoril per a les generacions actuals és la percepció de sacrifici que suposa el fet d’estar permanentment amb el bestiar. En el nostre cas hem optat per una gestió comuna del ramat i de les terres, i una economia en comú que respon a una visió inspirada en la societat re-humanitzada que desitgem.”

Veiem molt important el poder decidir com més aspectes millor de les coses que ens afecten, reflexionar conjuntament i anar donant respostes pròpies a les situacions que es presenten. Una convivència fraterna és la base per a altres canvis tan necessaris per la societat.

Pensem que hem d’associar-nos creant famílies noves de persones que es posen d’acord en els objectius i en els horitzons i que es comprometen les unes amb les altres a anar lluny…

Tirant pel dret, com les cabres, les nostres guies.

 

Trans-Humans de Cabralunya

calanari@riseup.net