Foto: Pescador del Delta del Niger

Què passa a Nigèria i al Delta del Níger?, per Xavi MC

Què passa a Nigèria i en el Delta del Níger?

Per Xavi MC

Xavi Moreno, nascut a la Barcelona dels ’70 i convivència juvenil al Vallès Oriental i el Maresme principalment. Ara visc al Vallès Occidental. Com a conseqüència del rebuig al treball assalariat, he sigut ànima sense rumb clar a diferents feines que et fan sentir senilment tremolós quan penses en quedar-t’hi tota la vida, fins que m’he establert com a “Fustaire” i empresari sense corbata ni cotxe sport, o siga, autònom.
De les qüestions socials i diferents lluites començo a concienciar-me escoltant heavy y thrash metal de ben petit, i després de llegir-me Los Pilares de la Tierra cau a les meves mans La conquista del Pan de Kropotkin. És llavors que dedico alguns esforços en col·laborar amb diferents moviments: d’insubmissió, ateneus llibertaris, ecologistes, okupació, creu negra anarquista i d’altres moviments llibertaris. Ara escolto jazz i prenc whisky.

Apunts: Què passa a Nigèria i en el Delta del Níger? 

Foto: Delta del Niger
Foto: Delta del Niger

Hi ha moments en els que ens submergim en realitats totalment alienes al nostre entorn. L’atracció que podem sentir envers d’altres formes de viure i de relacionar-nos ens desperta curiositat i ens fa qüestionar-nos, posa a prova els nostres prejudicis i les nostres conviccions i, per què no dir-ho, ens obre noves perspectives. D’aquí en endavant, si el nostre ego ens condueix cegament al gaudi, som capaços de plantar un arbre en el desert, i si després d’un temps ha estat engolit sense deixar rastre, culpem del desastre als habitants d’aqueixes terres d’horitzons viciats pel buit. És que no saben regar-lo, o què?

Oleoductes prop de Port Harcourt

La Reina de Catalunya visita un camp de desplaçats a Nigèria i descobreix la tragèdia humana

 

I és que, després de llegir a la premsa nigeriana quelcom sobre el problema d’uns quants “contractats” a Lagos, antiga capital de Nigèria, que són enviats al Nord en missió suicida per a explorar possibles jaciments de petroli en regions on el conflicte amb Boko Haram roman actiu, i on són segrestats i oblidats d’un possible rescat, succeeix al mateix temps que a TV3, i a Catalunya Informació, s’emeten una sèrie de minidocumentals sobre les “vacances” que Mònica Terribes i el seu equip realitzen als camps de desplaçats (refugiats dintre de les seves fronteres) de la zona.

Tota una tragèdia: aglomeració, epidèmies, fam i mort. Un excel·lent treball de periodisme post-colonial? Inevitablement, imagino Terribes amb una corona daurada que mana justes veritats, mentre compra cacahuets a un noiet, i per suposat, li entrega el doble del que li demana, tot donant-li, a més, una generosa sobredosi de carinyo.

Petroli a la pell

 

El petroli és circumstancial, s’intueix que el problema és que Nigèria és un país caòtic i corrupte, i allò que anomenem “Comunitat Internacional” no massacra Boko Haram, ni tampoc porta arròs ni aigua potable a les desplaçades.

Tristament, tot i que Nigèria sigui un gegant exportador de petroli (Espanya i Catalunya en són grans consumidors), i que Mònica, abduïda, parli ja quasi exclusivament del Procés, tot apunta a que el conflicte amb Boko Haram es desenvoluparà principalment allà on es pugui alliberar un jaciment, i no allà on es pugui “salvar” un poblat o rescatar a un “explorador contractat”.

Conflicte del Delta del Níger

El Delta del Níger es troba a la zona sud de Nigèria, a la desembocadura del riu Níger. Té una superfície de 70 mil metres quadrats i està habitat per uns 20 milions de persones.

El seu ecosistema conté una de les més grans concentracions de biodiversitat del planeta, tot situant-se en el Manglar de l’Àfrica Central.[i] Manglars, aiguamolls, pantans i boscos configuren la tercera conca de drenatge més gran de l’Àfrica.

A l’ecosistema del Delta coexisteixen diverses poblacions: Ijaws, Itsekiris, Urkhobos, Ikwerres, Efik, Ibibio, Isokos, Igbos, Yorubas…

Històricament va constituïr un important port en el tràfic d’esclaus, a l’època de la colònia anglesa. A finals del segle XIX va passar de dir-se Protectorat dels Rius de l’Oli (per la producció de l’oli de palma) a Protectorat de la Costa del Níger. A principis del segle XX Anglaterra, com a potència colonial, és propietària de Nigèria.

Al 1960 es declara la independència respecte de la metròpoli colonial, i a aquesta li succeeixen una sèrie de governs militars, civils, dictatorials i democràtics (en les dues últimes dècades), que deixen una emprempta contínua de sang i terror, acompanyada d’un expoli creixent i continu de recursos naturals, el principal, el petroli.

Xarxa de pous petrolífers al Delta del Níger

Al 1956, immediatament després del seu recent descobriment, la petrolera Shell inicia les seves explotacions de petroli al Delta. Actualment, com hem dit, Nigèria és una potència exportadora de petroli a nivell mundial.

Com passa a la major part de l’Àfrica (i, per què no dir-ho, a la major part del món), la història està escrita des d’una perspectiva eurocèntrica, i per a entendre els seus conflictes cal desmuntar tota una argumentació que cerca descriure i justificar el desenvolupament del capitalisme. Diu Ifi Amadiume[ii] que “el material etnogràfic que fa servir l’antropologia moderna és ‘inevitablement racista’ i patriarcal”. Per això és difícil entendre com han reaccionat històricament els diferents grups i el per què de les actuals lluites i actituds, però es fa evident que des de l’època dels esclaus han existit múltiples resistències. La revolta de les Dones d’Aba, en terra Ogoni, el 1923, esperonada pel malbaratament i l’espoli colonials, és un exemple entre moltes d’elles. Existeixen escassos anàlisis i molt poques referències d’aquestes revoltes populars.[iii]

Estendre la roba sobre els oleoductes

Destrucció, espoli, sang, petroli i resistències al Delta del Níger

Portem ja 60 anys d’explotació petrolífera al Delta per part de l’Estat nigerià i la seva aliança internacional amb Exxon, Shell, Chevron, Agip, Mobil i un llarg etcètera, del qual Espanya no s’hi queda fora. L’explotació ha deixat un paisatge desolador a nivell ecològic i social. Centenars de pous extractius, milers de kilòmetres d’oleoductes, plataformes, i la contínua crema de gasos derivats (gas flearing), han convertit una regió tradicionalment dedicada a l’agricultura de subsistència i a la pesca, en una zona negra, considerada com una de les més contaminades del món, tot i que també hi ha una manca d’estudis que situïn el desastre.

Gas Flearing

La contaminació del sòl, del subsòl, dels aiguamolls, dels rius, dels pous d’aigua, i l’acció de la pluja àcida provocada pel gas flearing (prohibit des dels anys 80) provoquen l’abandonament i la destrucció de les zones rurals. S’ha calculat que, des del començament de les explotacions petrolíferes en el Delta, s’ha vertit anualment la quantitat de cru equivalent a la d’un vaixell de càrrega com l’Exxon Valdez. Ni l’Estat ni les multinacionals han fet feines de neteja efectives. Com a conseqüència de la contínua exposició a diferents contaminants, l’esperança de vida al Delta frega els 43 anys. Un estudi recent sobre com afecten els vessaments en un radi de 10 kilòmetres en la mortalitat dels futurs nadons, conclou amb 38 morts de cada 1000. Aquesta dada suggereix que al 2012 haurien mort uns 16.000 fetus en menys d’un mes, dels quals, 11.000 podrien haver nascut i sobreviscut en absència dels vessaments i els contaminants.[iv]

Foto: Dona embarassada
Foto: Dona embarassada

Al poble d’Oloibiri, de majoria Ijaw, fa 30 anys hi havia una població de 10.000 habitants; avui en dia, en té 1.000. L’aglomeració de gent sense recursos a les ciutats del Delta és un fet. La descomposició social està servida.

Però, de tota manera, el Delta del Níger, avui en dia, produeix també una sèrie de resistències que vénen de lluny. Al 1967, després d’uns anys de neo-colonialisme, va esclatar la guerra de Biafra, que va durar 3 anys i va deixar al seu darrere un genocidi que va obtenir la complicitat de les diferents potències post-colonials que veien en perill el control del petroli.

Chevron Valve Platform, Warri

Per altra banda, després del fracàs dels governs socialistes a d’altres països africans, i del continu esdevenir de les dictadures militars, diferents moviments polítics nigerians van assumir un discurs democràtic i pro-drets humans, que en el cas del Delta té una forta càrrega pro-ambientalista. El MOSOP (Movement for the Survival of the Ogoni People) va patir, durant els anys 90, una forta repressió, malgrat el seu caràcter reivindicatiu i pacífic. Ken Saro Wiwa, escriptor y activista del MOSOP, va aconseguir internacionalitzar el problema del Delta, treient els draps bruts de la implicació de les multinacionals del petroli. Al 1995, Saro Wiwa va ser executat, al costat de vuit altres activistes, per l’Estat nigerià, amb l’ajuda i complicitat de la Shell i d’altres companyies petrolíferes i de seguretat, que acumulen interessos econòmics i polítics al Delta des de fa dècades.[v]

 Centenars de pous extractius, milers de kilòmetres d’oleoductes, plataformes, i la contínua crema de gasos derivats (gas flearing), han convertit una regió tradicionalment dedicada a l’agricultura de subsistència i a la pesca, en una zona negra, considerada com una de les més contaminades del món, tot i que també hi ha una manca d’estudis que situïn el desastre.

La contínua explotació del petroli, la marginació de les diferents comunitats indígenes i la repressió dels governs i les multinacionals, han provocat el sorgiment de diferents grups armats, especialment a partir de l’execució de Ken Saro Wiwa. Aquests grups veuen al Delta un medi segur de resistència i un retorn a seu passat ancestral.

Molts d’aquests grups ténen una forta identitat tribal. A la primera dècada d’aquest segle apareix el MEND (Movement for the Emancipation of the Niger Delta). Es produeix un llarg encadenament de sabotatges i atacs que acaben provocant una forta crisi al mercat del petroli, i l’Estat nigerià es veu forçat a elaborar un procés d’amnistia al 2009, que progressivament desmovilitza els grups. Això permet que es recuperi la producció del cru.

L’amnistia inclou una sèrie de compromisos per part de l’Estat i de les multinacionals, compromisos que, des del primer any, queden totalment descartats.

Al poble d’Oloibiri, de majoria Ijaw, fa 30 anys hi havia una població de 10.000 habitants; avui en dia, en té 1.000. L’aglomeració de gent sense recursos a les ciutats del Delta és un fet. La descomposició social està servida.

L’estratègia de les multinacionals consisteix bàsicament a cooptar líders manipulables i integrar-los a la seva estructura, per poder reforçar la seva seguretat i potenciar de nou la producció de petroli. L’Estat intercepta l’activitat política amb diferents organismes que gestionen els recursos que suposadament van destinats a les millores socials (llum, aigua, escoles, hospitals…), però que, a la pràctica, acaben ampliant les instal·lacions de la indústria petrolífera, o alimentant el fluxe continu de corrupcions.

Militants dels Niger Delta Avengers

Amb la fragmentació i el desgast del MEND a través de l’amnistia, d’altres grups han sorgit als aiguamolls del Delta. El 2015 neixen els Niger Delta Avengers. Durant el 2016, els Niger Delta Avengers porten a terme una ofensiva contra les multinacionals, i aconsegueixen reduir la producció del cru en un 60%, principalment destruint plataformes i oleoductes, i segrestant personal estranger de les multinacionals i dels vaixells cisterna. Al gener de 2017, i sense reconèixer cap treva, comuniquen el cessament de les seves activitats. No realitzen cap acció fins al mes de maig, quan fan volar un oleoducte, i finalment, al mes de juliol, fan marxa enrere en la seva decisió de tornar definitivament a l’acció, donada la mediació d’un líder comunitari. Aquesta situació ha durat fins el passat mes de novembre.

Els Avengers són el grup més ben organitzat dels tres que estan “declarant la guerra” al govern i les multinacionals. El dia 3 de novembre de 2017, en un comunicat que pot llegir-se al seu blog, Niger Delta Avengers llencen un avís a les companyies, tot assegurant que volen reduir l’extracció de petroli a zero, i que estan preparats per a qualsevol cosa:

Missatge a les companyies petrolíferes:

 La nostra propera línea d’operació no serà com la campanya de 2016, en la que vam operar amb èxit sense cap tipus de víctimes; aquesta sortida serà brutal, brutal i sagnant, ja que nosaltres aixafarem tot allò que trobem en el nostre camí per apagar completament tots els focs que cremen gasos en les nostres comunitats i tallarem cada canonada que mou petroli fora de la nostra regió. Podem assegurar que cada instal·lació petrolífera de la nostra regió sentirà l’alè calent de la ira dels venjadors del delta del Níger.

Biafra

De forma paral·lela, durant els últims anys el moviment pro-Biafra ha ressorgit, i està exigint la sortida de Nigèria amb un referèndum, el reconeixement del genocidi i la seva recomposició com a regió històrica.[vi]

Activistes o Freedom Fighters del MEND

Biafra és una regió no reconeguda que ocupa territoris de diversos estats situats en els anomenats Sud-Sud i Sud-Est de Nigèria. L’any 1966, després d’un cop d’Estat militar a Nigèria, els rebels independentistes van auto-proclamar la República de Biafra. Aquesta acció va desembocar en allò que, històricament i oficialment, es coneix com a guerra civil de Nigèria. La guerra es va allargar fins al 1970, i es calcula que van morir entre 1 i 3 milions de persones, la major part per culpa de la fam provocada pel bloqueig total de les potències pro-nigerianes. El govern central de Nigèria, un país enorme amb una infinitat d’identitats culturals, defèn de manera brutal la identitat nacional amb el consentiment i el recolzament de les grans potències internacionals (Anglaterra, Estats Units, Unió Soviètica), que lluiten de manera clara pel control dels recursos energètics.

Es por dir que la República de Biafra va ser un moviment d’oposició a les imposicions post-colonials. La guerrilla de Chukwuemeka Odumekwu Ojukwu va subsistir durant tres anys en entorns de difícil accés, mentre l’exèrcit s’acarnissava amb les poblacions.

Lluitant des de l’aigua

Des dels anys 90, organitzacions com el MOSOP, The Indigenous People of Biafra (IPOB) i d’altres reuneixen actualment una majoria Igbo que s’identifica amb la lluita per Biafra. L’últim grup citat, l’IPOB, liderat per Nnamdi Kanu, ha aconseguit augmentar les mobilitzacions i les adhesions, fins al punt que el govern ha reaccionat de manera contundent enfront d’una demanda de referèndum, que casualment va coincidir, l’octubre de 2017, amb el referèndum català.

Oleoductes o serps verinoses?

Operacions militars de resposta del govern nigerià

  • Operation Crocodrile Smile II (Somriure de Cocodril II)
  • Operation Phyton Dance (Dansa de la Pitó)
  • Operation Octopuss Grip (Urpa de Pop)

A principis de setembre de 2017, el president Muhammadu Buhari reapareix, després de mesos d’absència per malaltia. Amb el conflicte amb Boko Haram en segon pla, decideix enviar tropes de l’exèrcit al Delta del Níger, ja que considera la zona com un reducte de militància, separatisme, delinqüència organitzada i inseguretat indeterminada.

L’Operació Python Dance, suposadament, ha de començar el setembre de 2016 i ha de durar dos mesos, fins a novembre del mateix any, segons els plans. Ja en la primera setmana, les operacions entren en conflicte amb algunes poblacions, que reaccionen fugint cap a zones deshabitades. No hi ha dades, però es parla de poblats arrasats, pallisses, humiliacions, i algun mort.

Menys d’una setmana després d’aquests conflictes, l’exèrcit entra a la població d’Umuahia i porta a terme una batuda dins la casa del líder Nnamdi Kanu. Es calcula que es produeixen una vintena de morts. La majoria de la població fuig als boscos i Nnamdi Kanu desapareix. Fins a data d’avui no se sap res d’on es troba. Automàticament, l’operació militar s’esvaeix i el govern declara l’IPOB (que té com a lema la no-violència i les seves mobilitzacions són bàsicament marxes musicals amb contingut polític) organització terrorista.

Dona Urhobo cuinant iuca davant una instal·lació de la Shell, 1961

A finals de setembre-principis d’octubre de 2017, el govern anuncia una segona invasió militar, Crocodile Smile II. En aquest cas, l’objectiu es centra en la militància i la delinqüència en el Delta, i cerca desarticular reductes dins les poblacions on suposadament es refugien i es mantenen armats els opositors.

No existeixen dades centralitzades, però el govern ha envaït, almenys, tres poblacions. L’última, Ajakurama, de majoria Ijaw, tot destrossant les cases i desplaçant els seus atemorits habitants. Aquesta “operació” segueix activa mentre escrivim aquestes línies.

L’operació Octopuss Grip (de la marina nigeriana), té com a objectiu acabar amb les “refineries ilegals” de tot el Delta. Aquest tipus de “refineries”, si se les pot anomenar així, consisteixen en què, després d’un robatori de cru sense refinar, en ple bosc de manglars es talen una sèrie d’arbres per alliberar un terreny, i es construeix in situ una refineria a l’aire lliure, totalment precària. El drama de la gent que treballa en aquests indrets és brutal. S’acusa aquestes refineries de subvencionar la delinqüència, i també als grups armats, però el cert és que tan l’exèrcit com algunes empreses de seguretat (subsidiàries de les petrolíferes) n’estan al cas i se n’estan beneficiant.

Amb l’IPOB declarat organització terrorista de forma “oficiosa”, i amb el seu principal líder desaparegut, per no dir assassinat per l’exèrcit, el referèndum d’octubre de 2017 a Biafra no s’ha portat a terme. L’estratègia política de l’IPOB, a partir d’aquí, resulta curiosa si la compareu amb el Procés català. Des de fa temps, el grup avisava que si el referèndum no es portava a terme, totes les altres eleccions dins dels estats del Delta serien boicotejades de forma passiva, és a dir, que la gent es quedaria a casa, sense anar a votar. Això ha succeït a l’estat d’Anambra el 18 de novembre, a on les eleccions s’han portat a terme amb l’exèrcit als carrers i han votat menys del 10% dels electors.

L’IPOB té, en aquest moment, bona part de la seva militància política a la presó, i una infinitat de presos que d’alguna manera són identificats com separatistes pro-Biafra.

Mentrestant, les exportacions de petroli i els contractes amb multinacionals i diferents estats s’han multiplicat. Nigèria és, actualment, el principal subministrador de petroli per a Espanya.

El Delta del Níger i la relació ancestral amb els seus habitants

El Delta del Níger és considerat pels Ilajes, Ijaws, Igbos, etc, com el seu medi natural, crucial per a desenvolupar les seves relacions comunitàries, i també com un espai de connexió ancestral. Per als seus habitants el petroli és un recurs que no solament prové de derivats compostos orgànics del sòl. És també una creació ancestral que té el poder de fer les coses possibles:

 Els avantpassats dels Ilajes van consultar l’Oracle Ifá, aquest els va conduir a migrar a la costa atlàntica, a on veurien signes que es transformarien en abundància.

Antigues guerreres Igbo

 Existeix la creença que els esclaus que no van sobreviure al llarg i tortuós viatge al “nou món” i van ser llençats per la borda, van trobar un camí de tornada a la seva terra. Per als Ilajes, “una persona nascuda, viva o morta, no dorm allunyada dels seus orígens; orígens als quals ha de tornar”. Van decidir tornar al Delta del Níger per convertir-se en petroli, com una benedicció ancestral d’aquells que es van oposar a l’esclavisme. Black Crude (petroli negre) representa els cossos ancestrals que van tornar.

Paradoxalment, aquests antics ports d’esclaus, són ara els ports des d’on surt el petroli.

  

Bibliografia relacionada:

Daniele Pepino, Delta en Revuelta. Pirateria y guerrilla contra las multinacionales del petróleo, Bardo Ediciones, Madrid, 2012..

Xavier Montanyà, El oro negro de la muerte, Icaria, Barcelona, 2011.

Omolade Adunbi, Oil wealth and insurgency in Nigeria, Indiana University Press, 2015.

Ifi Amadiume, Male daughters, female husbands. Gender and sex in an african society, Critique Influence Change, 2015.

AnnaBruederle y Roland Hodler, “The Effect of Oil Spills on Infant Mortality: Evidence from Nigeria.”

https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=3043605

http://www.nigerdeltaavengers.org/2017/11/niger-delta-avengers-cease-fire-Delta Níger castellà definitiu.docxon.html

Notes:

[i] Manglar: Bosc, sovint baix, de mangles i d’altres arbres que es fa al litoral marí dels països tropicals. Referència: http://dilc.org/manglar/

[ii] Ifi Amadiume, escriptora nigeriana, poeta i antropòloga, nascuda al 1947. Professora universitària a Dartmouth, New Hampshire, de tarannà feminista i defensora dels drets humans. Referència: https://en.wikipedia.org/wiki/Ifi_Amadiume

[iii] Vegeu Ifi Amadiume, Male Daughters, Female Husbands: Gender and Sex in an African Society, London: Zed Press, 1987.

[iv]  Anna Bruederle y Roland Hodler, “The Effect of Oil Spills on Infant Mortality: Evidence from Nigeria”.  https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=3043605

També vegeu http://www.eldiario.es/theguardian/Mortalidad-infantil-Nigeria-agravada-vertidos_0_705179818.html

[v] https://en.wikipedia.org/wiki/Ken_Saro-Wiwa

[vi] https://www.vilaweb.cat/noticies/biafra-la-independencia-massacrada/