Incendis forestals a Galícia. Crònica d’una emergència anunciada, per Helena Martínez-Cabrera

Incendis forestals a Galícia. Crònica d’una emergència anunciada

per Helena Martínez-Cabrera

Rede de Investigación Comunal sobre Montes e Lumes Forestais

Twitter @trama_lume

tramalume@disroot.org

#Tramalume 1. Xose Lois Vilar sobre els incendis forestals

Des de l’Alto de Sanomedio, a la Parròquia nigranesa de Camos, entrevistem Xosé Luis Vilar (arqueòleg, historiador i membre del Instituto de Estudos Miñoranos). Recorrem el camí de desolació que va deixar l’onada d’incendis del 15 d’octubre de 2017, fins arribar al cim de la muntanya. Allà vam obtenir una visió global del desastre, de les implicacions que ha tingut per al medi rural gallec i dels factors que hi conflueixen, per a poder explicar-los.

 

Diu la cita que, quan la història es repeteix, la tragèdia esdevé en no-res. Amb aquesta sensació —de tornar a començar de bell nou— ha arribat la primavera a Galícia; i també als seus boscos i muntanyes. L’onada d’incendis forestals de la passada tardor es va saldar amb més de 50.000 hectàrees arrasades, 4 persones mortes, centenars de nuclis de població afectats i una important mobilització social davant la mala gestió de la crisi, la manca de mitjans d’extinció i, sobretot, l’absència d’una política de llarg recorregut per al forestal gallec. És cert que les protestes i l’atenció mediàtica van portar algunes expertes a apuntar que, per primera vegada, els incendis éren considerats un problema de país, però ara ja fa mesos que el momentum polític de la problemàtica forestal a Galícia sembla superat. Mentre que van sortint notícies de la Comissió Especial creada en el parlament gallec per a investigar les causes de l’última onada d’incendis, no s’han pres mesures contundents per a evitar que la situació es pugui repetir. Estem a on estàvem. I això passa malgrat que tots els pronòstics assenyalen que aquest 2018 tindrem, un altre cop, un dels estius més secs en dècades. El risc de que Galícia torni a patir una sèrie d’incendis de magnitud similar és alt. Però, per què crema Galícia? I què ha passat des d’octubre del 2017?

La il·lusió del control del problema es trencà amb les onades d’incendis de 2006, 2016 i 2017, que van arrasar extensions equivalents a 8, 2 i 5 Barcelones.

 Alto de Sanomedio. Camos, Nigrán. Bosc cremat durant els incendis massius d’octubre de 2017.

 

Res de nou sota el sol: arguments contra l’excepcionalitat dels incendis forestals de 2017 a Galícia

Des de mitjans dels anys 70 Galícia concentra al voltant de la meitat dels incendis forestals de l’Estat. I no només això. Segons els estudis, Galícia i el nord de Portugal estan situades en un punt calent on històricament la prevalència dels incendis ha estat alta. Entre l’any 2000 i el 2011, i gràcies a l’increment de la despesa pública en extinció i prevenció, la mitjana d’incendis i la superfície cremada a Galícia havien seguit una tendència a la baixa, situant-se l’última en una mitjana de 10.000ha. afectades per any, l’equivalent a la superfície del municipi de Barcelona. La il·lusió del control del problema es trencà amb les onades d’incendis de 2006, 2016 i 2017, que van arrasar extensions equivalents a 8, 2 i 5 Barcelones. En la sessió extraordinària de control al govern de la Xunta de Galícia, al novembre de 2017, les xifres parlaven per si soles: en un cap de setmana d’octubre havia cremat una superfície més gran que la dels tres anys anteriors plegats.

Es podria haver fet quelcom per evitar-ho? D’acord amb la versió oficial de l’administració Feijóo, poc. El govern autonòmic justificava la gravetat de l’última onada d’incendis aludint a dues condicions excepcionals. La primera: meteorològica. L’huracà tropical Ophelia va fregar Galícia en plena onada d’incendis i fou clau en la propagació del foc. Va portar vents del sud que arribaren als 100km/h, va fer baixar el grau d’humitat relativa i va disparar les temperatures en un estiu ja particularment sec. Un còctel perfecte per als macroincendis. La segona raó: el terrorisme incendiari. El govern va revestir la crisi incendiària per fer-la semblar un problema d’ordre públic, i el propi president de la Xunta va apuntar la possibilitat que existís una trama organitzada darrere el devessall de focs encadenats. Tot i que la major part dels incendis a Galícia són provocats, fins al moment no hi ha hagut proves de l’existència d’una trama incendiària, i la ratio de persones amb trastorns relacionats amb la piromania és equivalent a la d’altres zones de l’Estat i del nostre entorn immediat. Aquesta lectura de la crisi exculpava de tota responsabilitat al govern del PP, per al qual hauria estat impossible preveure cap dels dos factors desencadenants del drama que va viure Galícia: ni la tempesta, ni les piròmanes.

Si s’haguessin tingut en compte les causes estructurals que provoquen que aquests incendis siguin cada cop més frequents a Galícia, moltes coses podrien haver estat diferents l’octubre de 2017. I el més important: podrien esdevenir diferents en un futur.

Uns mesos més tard, al gener de 2018, unes jornades amb expertes en matèria forestal organitzades pel Consello da Cultura Galega ens van recordar que, en l’equació oferta pel goven autonòmic per a explicar els incendis de 2017, faltaven variables importants, les de fons, les que porten molt de temps allà. Segons aquestes, els incendis vindrien a ser una de les múltiples evidències de l’abandonament de les zones rurals a Galícia, i específicament de la manca d’una política d’ordenació forestal. De fet, l’objectiu últim de les jornades va ser debatre si la virulència, la simultaneïtat dels focus, el risc per les zones poblades i la relació amb el canvi climàtic dels incendis a nivell global podien fer-nos parlar d’una nova generació d’incendis; tot això demostrava de nou que l’anàlisi del govern de la Xunta era molt interessat. Això ho corrobora també un informe tècnic encarregat pel govern portuguès després dels devastadors incendis de l’any passat a l’altre costat de la frontera; hi ha proves de que els incendis són cada cop més grans i que han vingut per quedar-se, igual que el canvi climàtic. Tal i com ho va denunciar la Rede de Investigación Comunal sobre Montes e Lumes Forestais, si s’haguessin tingut en compte les causes estructurals que provoquen que aquests incendis siguin cada cop més frequents a Galícia, moltes coses podrien haver estat diferents l’octubre de 2017. I el més important: podrien esdevenir diferents en un futur.

Alto de Sanomedio. Camos, Nigrán. Resultat dels incendis massius d’octubre de 2017.

 

El teló de fons dels incendis forestals a Galícia

#Tramalume 3. ENCE, Eucalipte. Alternatives

Félix és Agent Facultatiu Mediambiental de la Xunta de Galícia. Rubén treballa en la Comunitat de Montes de Coruxo i és Tècnic Superior d’Educació i Control Ambiental. Analitzem amb ells els usos i pràctiques de l’empresa Ence sobre les plantacions d’eucalipte al territori gallec, com afecten social i econòmicament, les polítiques forestals actuals i les alternatives ideals per a frenar el desastre.

 

Per què, any rere any, crema Galícia? No existeix una única explicació. Els estudis coincideixen en que existeix un conjunt de factors que es retroalimenten. Per començar, dos terços de la superfície galega són forestals. A més, i degut a la pluja, a la climatologia i la fertilitat de la terra, la gallega és una de les biomasses més productives d’Europa. Galícia és verd, i aquest verd creix cada any a taxes impensables en el nostre entorn immediat. El verd és la marca identitària, però implica, també, que cada any tones de matèria orgànica i combustible s’acumulen als boscos.

Perquè el bosc no es neteja. El rural gallec està abandonat, amb més de 2000 nuclis de població deshabitats i un urbanisme difús, amb habitatges que li han menjat terreny al bosc i viceversa, cosa que dificulta molt els treballs d’extinció quan es produeix un foc. Malgrat l’estereotip, el percentatge de població que es dedica a l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura és menor a Galícia que a Andalusia. I el sector primari segueix sent el principal responsable de la gestió del territori a nivell global. A més, de les persones que viuen en nuclis rurals avui a Galícia, només un 15% té com activitat principal l’agrària i forestal. En part, això es deu a que, a partir de 1950, Galícia va protagonitzar un procés de desagrarització, brusc i retardat, que va portar a que la població ocupada en el sector primari passés del 70% al 6% del total.

Les gallegues van marxar a les ciutats i capitals comarcals, però què van fer amb les seves propietats al medi rural? Els estudis sobre l’evolució en els usos del sòl suggereixen que, o bé les van abandonar, o bé hi van plantar espècies de creixement ràpid: pi, en primer lloc, i després eucalipte. Totes dues són espècies piròfites. Cremen fàcilment i tenen una capacitat de rebrot i germinació molt alta després dels incendis. Les dades de l’últim Inventari Forestal certificaven que aproximadament la meitat de les masses arbrades gallegues eren ja, el 2009, plantacions forestals, majoritàriament d’eucalipte. L’estructura de la propietat de la terra a Galícia tampoc ajuda gens. Les masses forestals no estan ben gestionades, la grandària mitjana de les finques és molt petita i en la seva major part són propietat privada. La mobilitat d’aquestes terres és molt baixa i la productivitat de les plantacions forestals també.

Galícia està especialitzada en les primeres fases de transformació de la fusta, molt mecanitzades. Això vol dir que el sector genera poc valor afegit i té una capacitat menor de generar llocs de treball. La immensa majoria de plantacions forestals gallegues estan destinades a abastir la demanda de fusta per a pasta de paper de les centrals d’ENCE a Pontevedra i Navia, a Astúries. Com a principal comprador, ENCE i les seves empreses auxiliars tenen capacitat per a fixar el preu de la fusta a la baixa. Així doncs, malgrat l’impacte ecològic, social i paisatgístic de les plantacions forestals i la baixa rendibilitat per a les propietàries, la manca d’alternatives al monocultiu amb espècies de creixement ràpid més rentables, i les escasses cures i la inversió necessària pels eucaliptals porten dècades ajudant a la seva expansió.

Per què el doble joc de la Xunta? Una de les explicacions possibles és que aplicar la llei forestal resta vots a Galícia.

Quin ha estat el paper del govern autonòmic en la lluita contra les causes de fons dels incendis? La Xunta ha jugat un doble rol: per una banda, ha apostat pel model que els experts han qualificat de “gestió forestal liberal”, delegant en ajuntaments i propietaris el control de l’acompliment de la normativa o privatitzant els dispositius d’extinció d’incendis; per altra banda, ha aprovat lleis i decrets destinats a la prevenció contra els incendis forestals, la diversificació de les masses arborades i la protecció dels boscos autòctons. Per què el doble joc? Una de les explicacions possibles és que aplicar la llei forestal resta vots a Galícia. Dels prop de 3 milions de persones que viuen avui a la comunitat, unes 700.000 són propietàries d’una finca forestal. Limitar la plantació d’espècies de creixement ràpid afecta directament una part important de l’electorat gallec. Per ara, pocs partits de l’arc parlamentari gallec s’han volgut posicionar dins de la problemàtica.

Però 2017 va ser un any de desambiguació de la direcció de la política forestal gallega del govern de la Xunta. Encara no s’havien acabat de sufocar els incendis d’octubre quan el grup parlamentari popular aprovava en solitari la coneguda com a Llei de Depredació, o Ley de Fomento de la Implantación de Iniciativas Empresariales en Galicia, que simplifica els tràmits administratius per a la instalació de grans iniciatives de la mineria, de l’energia eòlica o de l’explotació forestal a Galícia. La norma redueix la capacitat de negociació dels ajuntaments, facilita l’expropiació de terrenys per a la instalació de grans empreses i suprimeix requisits en matèria d’avaluació de l’impacte ambiental; consolida un model extractivista per al rural gallec. La forta oposició ciutadana a aquesta llei cridava l’atenció sobre el fet que la seva aprovació no aconseguiria sinó donar via lliure a una més gran intensificació dels cultius de creixement ràpid als boscos gallecs. Tan sols un mes més tard, Feijóo anunciava un paquet de 30 mesures destinades a la prevenció, l’ordenació forestal i la lluita contra el terrorisme incendiari, paquet per al que reclamava un pacte de país. Les actuacions van ser engegades de forma unilateral pel partit de govern mitjançant la Llei d’acompanyament dels pressupostos de 2018, sense el recolzament de l’oposició. Entre d’altres, es van aprovar l’ampliació de les franges mínimes de seguretat de les plantacions a les vivendes, i la prohibició per a replantar amb espècies de creixement ràpid prop de les vivendes, o les possibilitats d’expropiar o netejar terrenys mal cuidats. Moltes de les actuacions existien amb anterioritat i havien estat anul·lades durant la primera legislatura de Feijóo, a l’any 2010.

Chandebrito, Nigrán. Muntanya cremada durant els incendis massius d’octubre de 2017.

 

Cap agressió sense resposta: ciutadania activa contra el desgovern del bosc a Galícia

L’activitat no només ha estat frenètica en la seu parlamentària durant l’últim any. Milers de persones i col·lectius es van mobilitzar durant l’onada d’incendis de 2017 i després. Marees de voluntàries van arribar a Galícia per apagar focs, portar aigua i menjar a les aldees més afectades o rescatar animals aïllats. També hi va arribar gent per col·laborar en les feines de repoblació per a reduir l’erosió dels terrenys. Sota el lema Lumes Nunca Máis, es van convocar manifestacions i concentracions a les principals ciutats gallegues, reunint a més de 15.000 persones a Santiago de Compostela el 22 d’octubre de 2017. Moltes comunitats de monts veïnals en mà comuna, com les de Vincios, Couso o Frouxán es van posar mans a l’obra després dels incendis per demostrar a la pràctica que diversificar els cultius forestals és possible, i per visibilitzar els beneficis de fer-ho, tant econòmics com paisatjístics i socials.

Entre les accions amb una major repercusió d’aquesta efervescència social, des del passat desembre s’estan recollint firmes per a la Iniciativa Lexislativa Popular para a Defensa do Bosque Autóctono e a Loita contra os incendios forestais, promoguda per una xarxa d’entitats ecologistes i de defensa del territori. La campanya cerca la promoció d’una proposició de llei per arribar a prohibir la plantació d’espècies invasores, per què es dóni una moratòria a l’eucalipte o s’atorguin incentius per al manteniment del bosc autòcton i de la multifuncionalitat en l’aprofitament dels terrenys forestals. Des de l’universitat gallega va sorgir el Manifest Por unha nova política para o rural, al qual s’hi van adscriure més de 130 professionals dels estudis del territori, reclamant polítiques integrals per a dinamitzar el rural com a solució de fons davant dels incendis forestals. En la mateixa línia, la Plataforma Ence Fóra da Ría, que lluita per que l’empresa pastera marxi de la seva actual ubicació, la Ria de Pontevedra, té més recolzaments que mai. Han sorgit encara d’altres iniciatives, com la Rede Galega contra a Eucaliptización, activa al sud del territori.

En aquest moviment s’emmarca també la Rede de Investigación Comunal sobre Montes e Lumes Forestais, nascuda a l’octubre de 2017 com un espai d’investigació ciutadana per abordar les causes de fons dels incendis forestals i de desestructuració del rural a Galícia, i investigar els interessos dels diferents agents socials en què el territori cremi, que el rural s’abandoni o que no existeixi una gestió forestal com a tal a Galícia. D’aquells focs, aquests nodes.