La descapitalizadora

La Descapitalitzadora: oficina d’apoderament econòmic per a captar recursos. Jordi Flores

Per a Jordi Flores, un dels creadors de La Descapitalizadora, cal crear fluxos productius i monetaris que millorin l’enxarxament i l’autogestió

Xavier Borràs

 

Lo Comunal (LC). La Descapitalitzadora (de moment a twitter, però formant part del Grup de treball sobre el sistema econòmic alternatiu de la Bioregió Sud de la Cooperativa Integral Catalana) parteix d’una idea, pensada fa anys, que van tenir Jordi Flores i Roger Cáceres. Quin va ser el motiu principal d’aquest projecte?

Jordi Flores (JF). Les necessitats de finançament i de captació de recursos econòmics i materials que ens calen en el procés de construcció d’un sistema econòmic alternatiu amb moneda social. Vèiem que calia afavorir i nodrir aquestes necessitats, però des de fora d’aquest sistema. La concepció que sempre hem tingut és que el nostre sistema econòmic internament ha de ser autosuficient, ha de ser autogestionat, en què tothom treballi amb la moneda social i amb els recursos que nosaltres mateixos gestionem. Per això, les necessitats d’euros han de venir de fora. És a dir, els qui participem en aquest sistema econòmic alternatiu no hauríem d’estar pendents de posar-hi euros, a la construcció d’aquest sistema.

LC. I, llavors, com es fa, quina és l’alternativa?

JF. Hem de crear projectes productius o fonts de finançament que siguin externs, que captin els recursos de forma externa. Es pot fer, per exemple, a través de projectes que fan vendes amb euros cap enfora, a través de donacions, a través de sistemes de finançament, etc. Aquí hi entra, doncs, la qüestió de la diversificació, de no pensar només en una sola font d’entrada. Bàsicament, és això: la captació externa de recursos.

“En la transició que vivim La Descapitalitzadora cerca la captació de recursos que no estem generant dins el nostre sistema.”

LC. És com un canvi del paradigma fins ara establert, no?

JF. Evidentment, és un canvi de mentalitat. Inicialment, pensàvem que cadascú ha de gestionar la seva economia i si volies treballar amb euros o amb moneda social era una decisió personal. Personalment, vaig fer una aposta molt forta per treballar al cent per cent amb la moneda social, amb intercanvis al cent per cent i dedicant-m’hi en cos i ànima, tot creant i generant sistema econòmic en aquesta moneda. Llavors, quan algú em preguntava pels euros, per la necessitat d’euros a cobrir (en la vida personal, en els projectes engegats o a engegar), jo sempre deia que cadascú s’ho havia d’autogestionar i que els podia ajudar en tot el que fes falta pel que feia a la moneda social (com usar-la, com cobrar-la, com implementar-la a tall personal, a la feina, als projectes productius, etc.), però que no em dedicaria a ajudar-los a veure com guanyar euros. Però, tot i aquest pensament inicial, comú a gairebé tothom, després vam veure que això podia ser un fre, perquè molta gent no tenia, no té —per moltes circumstàncies (temps, recursos, etc.)—aquesta capacitat, i per bé que tenia intenció i ganes de participar en el sistema econòmic alternatiu s’adonava —ens adonàvem— que no podia generar els euros dins d’aquest propi sistema.

LC. Un canvi de criteri, doncs.

JF. Sí. Vivim en una transició, en els inicis de la construcció d’un sistema que ha de tenir tots els seus pilars i totes les seves parts. El sistema capitalista en ell mateix, tret d’algunes excepcions i d’alguns aspectes que caldria estudiar a fons, està molt ben fet, està molt ben dissenyat. Té uns instruments de moneda oficial que funcionen bé, que compleixen les funcions que ha de tenir un sistema bancari, un sistema de mercats, de projectes autònoms i de treball assalariat.… Si nosaltres plantegem una alternativa que volem que sigui integral i que serveixi perquè qualsevol persona vegi que pot viure i que pot dur a terme el seu projecte productiu i vital-familar, no es tracta de replicar, però sí que es tracta que tota l’estructura del sistema alternatiu se sostingui. I cal començar per la pròpia estructura dels projectes productius. I d’aquí surt La Descapitalitzadora i aquest canvi de criteri. Si es necessiten euros en algunes fases dels projectes productius o en projectes productius inicials o per a la captació de recursos que no estem generant dins el nostre sistema, hem de ser nosaltres mateixos els qui trobem els mecanismes per a incorporar aquests recursos.

“Descapitalitzar és treure del sistema capitalista tots els recursos que necessitem per construir el sistema alternatiu.”

LC. Podeu posar-ne un exemple?

Doncs, sí, per exemple, Handmade Tarragona, que és una xarxa de projectes de productes de proximitat, d’artesans manuals que es relacionen entre ells amb la intenció de generar comunitat de productors i de consumidors responsables. Llavors, el que fem és dinamitzar-los tant del punt de vista de la moneda social com dels euros, tot creant eines (ara al principi són eines virtuals: webs, xarxes socials) encaminades a ajudar a la comercialització dels productes fets. Aquesta comercialització es du a terme fent servir criteris de comerç just, de consum responsable, de sostenibilitat, de decreixement (especialment en desplaçaments)… —tots els valors que ja tenim—, però sense deixar de banda la comercialització amb euros, amb faircoins o amb moneda social. És, doncs, un projecte transversal que ajudarem perquè pugui captar el finançament necessari en totes les monedes, tot i que nosaltres el que prioritzarem serà la moneda social.

LC: Quins serien els criteris per ser «descapitalitzats»?

JF. Pel que fa als criteris d’acceptació per a bastir aquestes plataformes (Handmade, Ecoaventura), a altres que puguin sorgir (salut, educació, transports, etc.), un dels requisits serà que has d’acceptar moneda social al cent per cent sempre que t’ho demani algun participant del sistema econòmic alternatiu. T’ajudem, si vols, i et generem unes eines, et fem una promoció i un posicionament en les xarxes socials, i fem boca-orella, i un seguit de dinamitzacions de mercats d’intercanvi…, podràs aprofitar tota aquesta estructura que generem i que comportarà un volum de consumidors interessats… A canvi de tot això, la condició necessària és que acceptis moneda social. Des de La Descapitalitzadora hem de fer tot això perquè sigui econòmicament sostenible i equilibrada pel que fa a l’ús de les diverses monedes. Hem de generar un sistema que no acumulis, per exemple, dèficit en euros i estiguis acumulant moneda social (o a la inversa), que és el que ha passat històricament a la Cooperativa Integral Catalana, on els dos fluxos monetaris no acaben d’estar en equilibri, perquè sempre que hi ha una posició bona d’una moneda ens trobem amb una posició dolenta de l’altra. Això és si fa no fa normal, l’equilibri és difícil, però sempre hauríem de tendir-hi. La Descapitalitzadora, en definitiva, és com un projecte de coixí per intentar tenir una visió global de totes les peces i poder-les encaixar de forma que no tinguis mancança d’euros, però tampoc no acumulis moneda social i que el que realment importa, que no són les monedes sinó el que fas, els valors que transmets, la comunitat que generes…, siguin al centre.

LC. Seria com una incubadora, com una llançadora, no?

JF. Sí, justament. Al Nord es parla d’un projecte similar, El Trampolí, i la idea bàsica és aquesta: generar unes eines i unes dinàmiques de treball, d’assemblees, de recursos, que els projectes productius podran aprofitar, veure que els donem un bon servei, una bona plataforma, un bon espai on dur a terme la seva activitat i, a més, generant comunitat, una xarxa de persones que no només seran consumidores, sinó que podràs intercanviar amb elles…, i això sí que és important. Roger Cáceres i jo mateix, sempre ho diem: la moneda no és important, la necessitem, és un mecanisme que ens serveix per intercanviar, per reservar valor (per estalviar i afrontar despeses futures si volem), per planificar, i que dóna aquesta comoditat i usabilitat, però no volem guanyar moneda perquè sí i acumular-la; el que volem és conèixer gent, fer una producció amb uns valors determinats, generar xarxes de confiança… Saber, en definitiva, que si jo qualsevol dia necessito alguna cosa, hi ha gent que m’ho podrà oferir. I això té molt més valor que acumular diners en un compte bancari.

LC. Com s’està rebent aquesta iniciativa?

A les reunions que hem anat fent de La Descapitalitzadora aquí a les terres tarragonines, sempre surt el tema dels valors, més que no pas el de la comercialització, les campanyes de màrqueting, el posicionament a xarxes socials, de com serà la pàgina web, etc., en la conversa de fons sempre ens preguntem com volem configurar tot això… La decisió important és: d’acord, una pàgina web la sap fer tothom, una campanya de màrqueting, etc., però nosaltres com, de quina manera, la farem perquè compleixi tots els valors i objectius que tenim. Un economista del sistema et dirà que descapitalitzar no és bo, perquè descapitalitzar una empresa és com empobrir-la…, però, per a nosaltres, fent aquest ús del llenguatge, que sempre li estem fent el tomb, és just el contrari: descapitalitzar és treure del sistema capitalista tots els recursos que necessitem per construir el sistema alternatiu.

LC. És com un alliberament…

Sí, enllaça amb el que us deia al principi: estem en una fase de transició, en què cadascú ve amb la seva motxilla, amb unes càrregues (bancàries, de sistema vital), unes despeses fixes, que hem de tractar de reduir a poc a poc…, hi ha gent que té la capacitat de reduir-ho ràpidament (perquè té propietat, o un terreny, o un projecte productiu autogestionat que ja li funciona) i hi ha gent que necessita més suport per activar un projecte que li permeti generar els recursos necessaris per poder-se dedicar, la major part de temps possible, a treballar en el sistema alternatiu. Si no ho fem així, no pot funcionar. Si quan ens aixequem al matí no pensem, no planifiquem els intercanvis que em caldran i podré fer durant la setmana amb moneda social (on compraré la verdura ecològica, la roba que em farà falta a l’estiu,etc.), el que passarà és que quan ens adonem, massa tard, del que necessitem, ja no tindrem temps a enviar un missatge a una llista de correu, o mirar les ofertes a l’IntegralCes…, i al final serà més còmode baixar al súper i pagar amb euros. Hem de fer aquest canvi de xip i veure que, malauradament, en aquest procés de construcció on som, encara no tenim afinades les eines per poder fer totes les transaccions i tota la recerca per cobrir necessitats tan ràpidament com el sistema capitalista. Tot plegat, enllaça, també amb el que diu i fa altra gent, que no són dels àmbits econòmics, en relació amb el que es coneix com el creixement personal, la intel·ligència emocional, de reconnexió relacional, de recuperar valors, ètica i moral, de crear un sistema de comunitat i autonomia col·lectiva.

__________

Des de Lo Comunal augurem el millor per a La Descapitalitzadora. Creiem que eines com aquesta, o altres que haurien de ser tant o més potents (com Feina Cooperativa o Mercat Cooperatiu) cal potenciar-les arreu perquè puguin rebre el suport que necessàriament beneficia tothom.

 

Jordi Flores (Barcelona, 1975), va estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Barcelona, i des de ben jove va començar a autogestionar diversos projectes. Activista de la moneda social des del 2009, forma part de l’Ecoxarxa de Tarragona i de la Cooperativa Integral Catalana (CIC) des dels seus inicis. Participa, també, a diversos espais de coordinació, investigació i formació com l’Institut de Moneda Social o el grup de monedes socials de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Compagina la seva activitat laboral com a informàtic i la seva vida familiar amb xerrades, jornades econòmiques i ponències per a universitats, ajuntaments i moviments socials.