Moneda demos

Moneda Demos: Una renda bàsica amb moneda social per fer suport veïnal. Miguel Ángel Figueroa García

Reportatge sobre la moneda social Demos a les Illes Canàries, per Miguel Ángel Figueroa García

Parlem de l’any 2012. En aquell moment, la nostra assemblea de barri del 15M en La Illeta havia fet un gran treball continuat. Exemples d’això eren l’estudi de les possibilitats reals de participació ciutadana a Canàries, generant nous processos de participació, tallers d’horts en terrasses o l’anàlisi rigorós de les conseqüències de la reforma laboral d’aquell mateix any.

No obstant això, la sensació general de l’assemblea era que estàvem reaccionant a les decisions de la política. Des dels organismes polítics es llençaven iniciatives frontalment oposades a les nostres peticions i nosaltres reaccionàvem en contra. Ens sentíem com el ruc que corre darrere la pastanaga.

Durant una assemblea va sorgir la reflexió: Què estem fent per canviar el món? Quin món volem tenir? Quins passos podem donar que ens acostin a aquest “món millor”? Les preguntes van quedar com a ordre del dia per a la següent assemblea, que seria el 24 de maig 2012.

Aquesta següent assemblea va ser increïble. Una de les idees que es van recolzar va ser una moneda social que implementava una renda bàsica amb la idea que l’economia és la major promotora de les desigualtats a la nostra societat, i sota els objectius de crear suport mutu, hauria de ser el sistema econòmic qui ens permetés reduir la dependència del sistema predominant i poder transformar-lo.

El nom que vam triar va ser DEMOS (đ), paraula amb tres significats: acrònim de “Democràcia Econòmica en Moneda Social”; també una invitació a donar; i, en sentit de qui ha de respondre de l’economia, el “Demos” (poble en grec).

Un mes després ja teníem la plataforma web desenvolupada en proves, i el 5 de setembre es va obrir al públic. La resposta va ser inesperada, i aviat es van deixar de costat els objectius inicials davant l’evidència de que el sistema era capaç de fer que les persones es retrobessin, i a més fomentava una xarxa veïnal sota la idea de ser útils els uns amb els altres. En el passat, el barri de la Illeta havia destacat per ser un barri de persones que es coneixien i feien activitats juntes, els nens jugaven al carrer i les portes es deixaven obertes. D’alguna forma DEMOS aconseguia recuperar aquesta xarxa veïnal.

L’economia és la major promotora de les desigualtats a la nostra societat, i sota els objectius de crear suport mutu, hauria de ser el sistema econòmic qui ens permetés reduir la dependència del sistema predominant i poder transformar-lo.

Econòmicament DEMOS està pensat com un sistema educatiu on els comportaments no cooperatius es penalitzen i els altruistes i recíprocs es premien. Els usuaris reben un sou mensual (renda bàsica); aquesta renda varia segons el comportament de l’usuari, i al final de mes es cobra un impost del 10% del saldo de l’usuari, de manera que els diners no serveixen per acumular, sinó com a mitjà per l’intercanvi. Tots aquests càlculs estan automatitzats, de manera que ens alliberem de necessitats de gestió i dediquem el temps a interactuar amb persones i no amb màquines.

Comentant aquesta circumstància algú em va respondre: “El sorprenent no és que les normes de DEMOS generin comportaments sans, el sorprenent és que les normes de l’economia de l’euro probablement hagin estat pensades per generar actituts nocives”.

La moneda DEMOS no és un projecte finalitzat, és una assemblea pública i oberta i el lloc on es decideix el futur del projecte. Un de les fites més importants, fruit de les decisions d’aquesta assemblea, va ocórrer quan http://monedademos.es va passar de ser una moneda virtual a una plataforma de monedes socials que va permitir crear Tribus (grups) amb distribucions monetàries independents, però compatibles entre elles. I és que, quan diem que DEMOS està fet per a les persones, no exagerem. Per exemple: tots els diners virtuals que existeixen en DEMOS intenten ser una representació del valor humà de les persones que participen en el projecte, i això es tradueix quan les persones són menys individualistes entre elles (quan hi ha més transaccions); llavors la massa monetària creix. I, si per contra, si les usuàries fan menys transaccions, la massa decreix de manera automàtica.

És sorprenent el que s’aconsegueix amb unes petites normes, les persones es relacionen sota altres principis, es comparteix el coneixement, el treball, i s’evita acumular per acumular.

La creació de grups anomenats tribus és un procés senzill, només cal tenir ganes: cal crear un grup promotor de 3 persones i sol·licitar el registre en l’email de contacto@monedademos.es Les noves tribus es comuniquen a l’assemblea a manera de benvinguda i es conformen automàticament a principis de mes just abans d’assignar sous. El programari de DEMOS és de codi lliure i gratuït, disponible per ser usat allà on pugui ser útil. Amb les tribus es facilita als col·lectius poder usar DEMOS a la seva zona sense haver d’assumir despeses de servidors web.

De vegades ens pregunten sobre expectatives passades i futures. DEMOS va començar sense clares expectatives i òbviament tot ha estat un èxit. En aquests quatre anys hi han hagut múltiples experiències, amb constant aprenentatge, i creant el suport mutu fins a modestes iniciatives particulars que acaben donant el salt a l’economia oficial… Però, si hagués de quedar-me amb alguna cosa, sens dubte em quedo amb les persones, que ja no són només amics, sinó que SOM FAMÍLIA.

Miguel Ángel Figueroa García
Usuari de Demos, promotor de la iniciativa i desenvolupador la plataforma web.

http://monedademos.es