Paret de pedra seca

Tècnica ancestral contra l’erosió del sòl i una solució concreta, per Fidel Borràs i Subirana

Fidel Borràs i Subirana neix a Barcelona el 1963. A partir del 1977 estudia Formació Professional i treballa en diversitat d’oficis de la construcció i gestió forestal, interessat en la recuperació d’oficis antics. Actualment es masover d’una casa de turisme rural al Montseny.

***

Tècnica ancestral contra l’erosió del sòl i una solució concreta

Avui parlem d’un problema molt habitual a bosc, als jardins, camins i horts: l’erosió. Volem explicar les diferents tècniques de pedra seca o pedra en sec. Aquestes són, probablement, unes de les tècniques més ancestrals per a mitigar l’erosió.

“Quan parlem de tècnica de pedra seca definim tot un ampli ventall de construccions de diferents tipus construides amb pedra del lloc, sense morters, ciments ni res més que pedra i terra. Existeixen diverses tècniques, possiblement tantes com tipologies de pedres, formes i mides més usuals a cada lloc.”

Decidim fer servir la pedra seca per motius ecològics, estètics i econòmics, amb el raonament de fer servir elements naturals, que requereixin un mínim transport, una mínima maquinària i eines bàsiques. Referent a l’energia, en aquestes tècniques és la humana o animal la que preval, si bé el temps d’execució pot ser indefinit, com és el cas dels marges, que es fan constantment, al llarg dels anys o dels segles.

Un cas concret (1):

En aquest cas es tracta de calçar una alzina prou gran amb el peu totalment erosionat, i mitigar el risc de desarrelament i de caiguda conseqüent. Aquesta alzina es troba en un passeig al bosc transitat, i sovint és ferida amb cotxes que aparquen a les seves arrels. Tenim l’opció de tallar l’alzina, però l’espai que l’envolta perdria sentit unitari i riquesa, i el marge es podria erosionar molt més ràpid.

Treballs pedra seca
Treballs pedra seca
Treballs pedra seca
Treballs pedra seca
Treballs pedra seca
Treballs pedra seca
Treballs pedra seca
Treballs pedra seca
Treballs pedra seca
Treballs pedra seca

Ens hi posem?

Cal seguir els preceptes més simples, regits per la més simple llei de la gravetat, siguin quins siguin el territori i els materials:

1) Fer una rasa desnivellada, amb el pendent contrari al marge (10 a 30º).
2) Col·locar els carreus i les pedres més grans, de bona qualitat, dins la rasa, com a fonament.
3) Pujar les fileres de pedra, de manera que cada una entri més cap el marge que l’anterior (no fer mai un mur vertical).
4) Si el terreny és impermeable o necessitem un bon drenatge, cal omplir amb “reble” o grava a la part just posterior de les pedres.
5) Intentar posar les pedres de manera que una aguanti l’altra, tot buscant les formes més adients, cercant la màxima estabilitat possible, i falcar amb pedres petites de bona qualitat si cal, mai amb terra.

Seguint aquestes premisses amb bon sentit comú, l’experiència farà la resta.

Cas concret (2):

Tenim una alzina descalçada i amb la copa desequilibrada, sobre un sol granític (sauló), amb molt bon drenatge, totalment sana, però amb risc evident de desarrelament i caiguda. En els sols granítics no es generen pedres de bones formes per construir. A més, la densitat d’aquest material és molt alta i fa que, a partir de certes mides, pesin massa per moure-les manualment. Aquesta alzina es troba en el camí de l’ermita de Sant Mateu. Sovint els cotxes dels diumengers aparquen en les arrels de l’alzina.

Situació en el plànol.

En les fotografies veiem que la construcció es una mica precària. Generem una bona base fent servir una fusta, que reparteixi uniformement un bon tram de mur. Aquest element no és l’usual, pero en aquest cas tindrà utilitat, ja que l’arrencada del mur es troba a mitja alçada.

La idea no és suportar el pes de l’alzina: volem que ella mateixa arreli dins la terra aportada. Per aquest motiu, la terra que hi posem és de bosc d’alzina i carregada de gram i herbes del lloc.

Entre fileres de pedra més petites posem fileres de pedres més grans, per “lligar-les” millor, però no oblidem que la tècnica és gravitacional: aquest mur no té cap solidesa a cap esforç que no sigui vertical.
Tota eina pot ser important; així, una mànega amb certa pressió ajuda a omplir fins els forats més interns de l’arrel, que cal omplir totalment.

Alzina desprotegida a prop de l’ermita de Sant Mateu, en el camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu.

 

Alzina desprotegida a prop de l'ermita de sant Mateu, en el camí de Vilassar de dalt a Sant Bartomeu.
Alzina desprotegida a prop de l’ermita de Sant Mateu, en el camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu.

Complementàriament:

Hem triat terra fèrtil, plena d’arrel de gram i altres herbàcies. Aquestes, de creixement ràpid, ajudaran a assentar tot el conjunt el més aviat possible.

Cal fer una poda buscant l’equilibri de l’arbre, que el seu centre de gravetat no estigui dins de la construcció si és possible. Posar pes sobre les arrels del costat contrari al marge (dalt del marge) també serà d’ajuda. S’ha de triar el moment de l’any per fer l’obra, en aquest cas el mes d’agost, esperant que les pluges assentin la pedra.

Deixarem la part superior oberta, sense pedres, uns mesos, ja que caldrà afegir-hi terra.
Amb aquesta acció hem preservat un arbre d’importància paisatgística i hem aturat un procés d’erosió, segurament per molts anys. Aquest és el valor de les tècniques ancestrals, la simplicitat i la durada.